Més enllà de les vacunes: els anticossos terapèutics
Un nou estudi sobre la síntesi i el disseny d’un nou anticòs terapèutic ha estat publicat a la revista Nature Cancer. Què són aquests anticossos i per a què serveixen? El primer anticòs anticancerós va ser aprovat per al seu ús el 1997, el rituximab, per tractar el limfoma no Hodgkin. Després d’un llarg camí de recerca, l’equip del Dr. Batlle de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona i els seus col·laboradors de l’empresa Merus, als Països Baixos, han desenvolupat un nou anticòs amb finalitats terapèutiques (MCLA-158 o petosemtamab). Han aconseguit resultats molt positius en una fase preclínica i podria tractar diferents tipus de càncer en un futur.
En primer lloc, cal recordar que un anticòs és una molècula sintetitzada per al nostre cos amb afinitat per unir-se a una proteïna específica. Utilitzant un símil de com una clau interacciona específicament amb un pany, la clau seria l’anticòs i el pany la proteïna reconeguda per l’anticòs. En el cas de l’MCLA-158, serà un anticòs amb afinitat per a dues proteïnes específiques. Ens hem d’imaginar una clau amb dues dents que interaccionarà amb dos panys a la vegada. Una dent de la clau s’uneix a una proteïna específica de les cèl·lules mare tumorals (LGR5), perquè d’aquestes depèn en gran mesura el creixement del tumor i l’expansió. L’altra dent de la clau s’unirà a una proteïna que serà responsable de la inhibició del creixement tumoral (EGFR). Així, un cop la clau hagi encaixat als panys de la cèl·lula mare tumoral, quedarà inactivada i bloquejarà el creixement i l’expansió del tumor.
Actualment, el disseny i la producció d’anticossos amb finalitats terapèutiques ha crescut exponencialment, fins al punt que ja ocupa una de les cinc primeres posicions dels fàrmacs que s’aproven i es comercialitzen a conseqüència dels pocs efectes secundaris que generen i de la seva alta especificitat. Un exemple recent és el fàrmac de nom comercial Aduhelm per tractar l’Alzheimer. La Federal Drug Administration (FDA) dels Estats Units el va aprovar l’any passat, una fita important perquè des del 2003 no s’aconseguia cap nou tractament. Aquest fàrmac és un anticòs contra la proteïna diríem estrella i causant de la degeneració del sistema nerviós central característica de l’Alzheimer, la proteïna B-amiloide. L’anticòs està dissenyat per bloquejar la funció d’aquesta proteïna tòxica i evitar la degeneració del cervell. En aquest cas, l’anticòs o clau s’uneix al pany (proteïna B-amiloide) inactivant-la funcionalment. Tot i que l’aprovació va ser polèmica -perquè el tractament no era tan eficaç com s’havia dit inicialment-, aquest fàrmac ja es comercialitza actualment als Estats Units per al tractament de l’Alzheimer.
També hi ha nombrosos estudis en marxa per trobar anticossos terapèutics per tractar el covid-19. Un d’aquests pretén bloquejar la interacció de la partícula viral amb les cèl·lules que infecta. És el que fa el fàrmac comercialitzat amb el nom REGN-COV2 de Roche, aprovat per l’EMA i la FDA fa alguns mesos. En aquest fàrmac, la clau o anticòs s’uneix al pany (proteïna de l’embolcall víric) fent que el virus quedi inactiu, perquè físicament no podrà interaccionar amb cap cèl·lula del nostre organisme. Així, el REGN-COV2 evita que el virus pugui infectar les nostres cèl·lules.
Tots són exemples de fàrmacs i teràpies aprovades per les principals agències reguladores i basades en el desenvolupament d’anticossos terapèutics. Ara per ara, el petosemtamab és només un candidat a fàrmac, però esperem que en un futur tinguem notícies positives dels assajos clínics, s’uneixi al grup de tractaments -seguint aquesta tecnologia- que s’han aprovat per a l’ús en humans i pugui ser utilitzat com a agent terapèutic en la lluita contra el càncer.
