Més enllà de la donació de joguines
Des de fa anys i gràcies a la sensibilitat de moltes persones, es fan donacions de joguines en les dates de Nadal per a aquells infants de famílies que, per les seves dificultats econòmiques, no els en poden regalar. La crisi actual ha accentuat la sensibilitat de les persones, motiu pel qual les organitzacions que recullen joguines, i en especial els donants, s'han incrementat exponencialment. Aquest gest generós i solidari és positiu en tots els sentits. Amb tot, la dimensió d'aquest gest ens porta a reflexionar-hi procurant anar una mica més enllà de l'acte de donar.
Generositat i solidaritat són dues actituds, dos valors a promoure socialment i també entre els infants. Sovint aquesta forma d'actuar s'activa davant la percepció de la injustícia i la carència, i es fa amb una intensitat proporcional a la sensibilitat que les persones tenim per cadascuna d'aquestes necessitats. El record entranyable del dia de Reis, unit a la sensibilitat que ens desperta la infància i la coincidència amb les festes de Nadal, pot incentivar molt més el donatiu puntual que no pas -per exemple- el compromís amb una contribució periòdica per sostenir centres oberts a les nostres ciutats que atenen diàriament, i en condicions de precarietat, infants en risc d'exclusió. Però potser seria interessant reflexionar sobre com seria de positiu no reduir el compromís a una sola donació anual, sinó procurar mantenir-lo durant l'any amb projectes educatius que acompanyen infants amb carències socioeconòmiques.
Comprar unes joguines i donar-les en qualsevol punt de recollida és un acte encomiable, cada cop més habitual per a moltes famílies. Caldria fomentar-lo entre grans i petits, pel que comporta de sensibilitat, de voler compartir, de ser generós. Estrènyer el vincle amb una entitat social i identificar què és el que els convé podria ser un pas més en el gest solidari. Sumar-se a iniciatives com la promoguda per alguna organització social d'apadrinar cartes als Reis escrites per infants de famílies amb carències -en les quals a la joguina s'hi uneixen altres regals necessaris com material escolar, elements per a l'habitació o roba- pot fer més ajustada la contribució. Buscar aquestes iniciatives requereix més esforç, però pot fer molt més eficient la donació.
La joguina pot ser un estri que afavoreix la imaginació, l'educació i l'aprenentatge recurrent de l'infant, o bé un fungible. Sempre és interessant dedicar una estona a pensar quines joguines regalem i, si està al nostre abast, seria formidable saber que algú ensenyarà a l'infant a gaudir-les. Potser ens podríem preguntar què és més convenient: ¿10 regals cars o un de senzill i una tarda passada jugant-hi amb infants d'un centre de menors? Òbviament, hi ha els professionals que ja els atenen, que fan la seva tasca amb afecte i qualitat i en els quals cal confiar, però sovint, més que la joguina, l'important és l'aprenentatge que aquesta joguina aporta, saber valorar-lo i gaudir-ne de manera sovintejada. Sumar-nos a promocionar aquests tipus d'ús pot ser més valuós que l'obsequi en si.
Certament, algunes d'aquestes reflexions poden depassar les possibilitats de moltes persones, per exemple, del matrimoni gran amb consciència social que vol fer la seva aportació en joguines durant aquestes festes. És veritat que, gràcies a ells, molts infants rebran uns regals que d'una altra manera no haurien tingut. I aquest és un fet molt necessari. Segur que en comprar-los els hauran triat pensant que estimulin la imaginació i puguin desenvolupar habilitats físiques, psicològiques i socials. Però igual que reflexionem sobre la distribució de la despesa familiar, convé fer-ho sobre les aportacions solidàries. Es pot analitzar la solvència de qui canalitza l'ajuda, el tipus d'utilització que en fa, l'acompanyament continuat de qui necessita l'ajuda, i si aquesta respon o no a determinats valors i a una concepció antropològica que podem compartir. Donar generosament un ós de peluix a qui en tindrà pocs, o a qui no tindrà cap regal per Reis, té totes les connotacions positives descrites i segur que alguna més que se'ns escapa. Donar puntualment per Reis té ple sentit. Ara bé, el compromís periòdic de contribuir a fer possible projectes no tan visibles però també necessaris, com el suport educatiu i preventiu quotidià als infants, pot ser encara més profitós. És formidable que aquests nens puguin tenir una joguina aquests Reis, però també és formidable l'acompanyament en el reforç escolar, el berenar diari, el joc i les beques per anar de colònies a l'estiu o amb l'escola.
