Més difícil que trobar un 'millennial' a TV3
Dino amb uns treballadors de TV3 que coneixen molt bé la casa. Quan som a les postres un d’ells em diu: “A TV3 som quasi 1.700 treballadors en nòmina. Quants diries que tenen menys de 30 anys?” Em fa dir una xifra. Faci, lector, la seva aposta. Ja la té? Doncs són tres persones. Literalment: una, dues i tres. Si vostè ha pensat una xifra a l’entorn del centenar, calculant que així tirava baix i l’encertaria, deu comprendre que em quedés estupefacte, sostenint la cullereta en l’aire.
Aquella tarda se’m va acudir mirar l’audiència de TV3, segmentada per grups d’edat. Se sap i es repeteix que la pública fa sis anys consecutius que és líder, però ¿ho és també entre els joves? La resposta és que no: entre els nanos de 13 a 24 anys és tercera, per darrere d’Antena3 i Telecinco. També és tercera entre els no tan joves d’entre 25 i 44 anys. I tercera per als que tenen entre 45 i 64 anys. ¿I entre els nens de 4 a 12? Exacte: tercera. Només lidera entre els majors de 65 anys: ho fa d’una manera tan aclaparadora que compensa la resta de franges d’edat.
La pregunta està servida, esclar: ¿hi ha alguna relació entre tenir només un 0,17% de la plantilla menor de 30 anys i que la teva audiència hagi envellit? Es respon sola. Evidentment, hi ha millennials que participen en la confecció dels continguts de TV3, ja sigui com a autònoms o treballant com a externs des de productores. Però la gent contractada és qui acaba tenint una influència més destacada sobre el to i el color del que veiem en pantalla. Les retallades pressupostàries han tancat i barrat les portes d’accés dels joves a la Corporació.
Tot això per dir que Merlí és una sèrie excel·lent i que Nit i dia ha suposat un revulsiu que ha eixamplat el perímetre del que “la nostra” explica en el camp de la ficció. Però que hi ha encara massa encarcarament i una submissió excessiva al propi cànon creat per TV3 lustres enrere. És allò que l’espectador identifica una sèrie de TV3 veient un sol fotograma, abans que els actors comencin a parlar. Informatius, per cert, també es beneficiaria de l’alenada fresca dels joves reporters: el catàleg de temes dels TN s’ampliaria saludablement.
Quan fa tres anys treballadors i empresa van pactar un ERO, es va acordar prescindir dels majors de 61 anys. Però això era només la teoria, ja que es va obrir un període de baixes voluntàries. I per cada voluntari menor d’aquella edat que s’acollís a les notables indemnitzacions pactades, algú dels que superaven el llistó podia quedar-se, si ho desitjava. El resultat va ser que hi va haver més voluntaris que gent assenyalada per l’ERO que es volgués quedar. Potser hauria calgut permetre la seva marxa, però en aquest cas substituint-los per millennials. ¿No tenim curiositat per veure quina és la seva proposta? ¿Que demostrin de què són capaços?