Es compleix un mes de la tragèdia al País Valencià i la situació no pot ser més lamentable. Segons la darrera actualització de dades, la DANA va causar 222 morts, i encara hi ha quatre persones desaparegudes. La setmana passada va morir també una persona que retirava enderrocs de l’institut de secundària Lluís Vives, de Massanassa. Hi ha zones destruïdes, enfangades, on la feina està per començar. A banda dels que han perdut familiars i amics, milers de persones han vist desaparèixer literalment les seves condicions materials de vida: les cases on vivien, els negocis que tenien oberts, els llocs on anaven a fer feina, el vehicle amb què es desplaçaven. Tot va passar avall amb les aigües i el fang. No els queda res, tret de la tristesa, la ràbia, l’espant i un futur incert.
Davant de tot això, el president Carlos Mazón s’ha convertit en la personificació no tan sols de la incompetència, sinó també de la indignitat. Un mes després de la catàstrofe encara no hi ha notícia clara de què va fer Mazón la tarda del 29 d’octubre, entre les dues i les set de la tarda. Hi ha hagut manifestacions massives exigint la seva dimissió, però ell es manté impertèrrit en el càrrec disparant acusacions que primer anaven contra organismes públics com l’Aemet, l'UME o la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i després s’han concentrat en el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Ha aconseguit així fer coincidir el seu guió personal (mantenir-se al capdavant de la Generalitat Valenciana al preu que sigui) amb el guió del Partit Popular (fer caure Sánchez, també al preu que sigui). El treballador mort no va merèixer ni tan sols el condol del president del govern autonòmic valencià, que no va trobar necessari desplaçar-se fins a Massanassa. Tampoc hi va anar el conseller d’Educació, Juan Antonio Rovira, que va adduir que, tant per tant, a Massanassa no hi tenien res a fer, ni ell ni Mazón, i que a més ells també tenen dret a passar temps amb les seves famílies. En general, els membres del govern valencià (com la consellera destituïda Salomé Pradas, que era la màxima responsable d’Emergències i desconeixia l’existència del sistema d’alarmes als mòbils dels ciutadans, o la també consellera destituïda Nuria Montes, que va menysprear els familiars de les víctimes) han demostrat la mateixa baixesa moral i la mateixa falta d’escrúpols que el seu president.
Mentrestant, Mazón ha nomenat un nou “govern de la reconstrucció” que, com a primeres passes, ha atorgat contractes a dit a empresaris afins al PP i/o condemnats per casos anteriors de corrupció, i ha suprimit el topall salarial dels alts càrrecs, a fi d’augmentar-se el sou. Un mes després del desastre, Mazón considera que ha aconseguit superar el més difícil i té preparada la continuació del seu guió: omplir-se les butxaques fent obra pública, com en els temps gloriosos del PP de Zaplana, Camps i Barberà. Per poc que les coses li funcionin una mica bé, podem donar per fet que es presentarà a la reelecció.
