Estem més bé, però no anem bé

Els mals presagis sobre l’impacte econòmic negatiu que havia de tenir el Procés no s’estan manifestant enlloc: els primers mesos del 2018 el producte interior brut, l’ocupació en general i específicament la industrial, les exportacions i el turisme continuen creixent més de pressa a Catalunya que a la resta d’Espanya; aquí l’atur és del 12%, mentre que allà encara és del 18%. Si això és guerra, que no vingui la pau.

L’economia catalana és ara més sana que abans de la crisi: molt més global (un increïble 34% del PIB s’exporta) i molt més productiva (amb un 6,1% menys de treballadors, el PIB ja és un 3% més alt).

Això no significa que estiguem bé: no podem estar-ho amb un 12% d’atur. A part, tot i que els indicadors de pobresa i exclusió social siguin millors que fa quatre anys, encara no són bons.

Tampoc no significa que anem bé: el creixement de l’economia catalana dona mostres d’esgotament. Amb gairebé mig milió de desocupats, falten treballadors en multitud de sectors, i és que, per exemple, més de la meitat d’aquests desocupats tenen com a màxim l’ESO.

Tenim problemes, sí, però no tenen a veure amb el Procés.