Merkel, presidenta del govern espanyol
En un país sense capacitat d’endeutament i amb necessitat de rescat hi mana qui li pot deixar diners. La cimera de la setmana passada va deixar molt clares dues coses. La primera: que la UE no s’endeutarà per prestar diners a l’Estat per fer el que vulgui. No. Res d’ajudes. Seran inversions i perfectament definides. Invertir per reestructurar industrialment el sud d’Europa. Els diners seran per evolucionar el model econòmic. I la segona: que seran imprescindibles reformes per redimensionar les administracions públiques i reduir el dèficit sense incrementar massa la càrrega impositiva de famílies i empreses.
Llegim entre línies. Acaba la cimera sense acord i amb propera reunió al juliol. Lagarde prestarà als bancs i potser els bancs compraran deute espanyol. Però amb això no rescatem el país. És per anar tirant. Sánchez, dos dies més tard, aixeca l’estat d’alarma i crida a la unió i cohesió de tots els partits. Sap que Unides Podem mai no donarà suport a les polítiques europees i, disposat a ser president al preu que calgui, comença a mirar cap a Ciutadans i PP, nacionalistes bascos i partits minoritaris. Aquesta setmana ens visita el ministre d’Afers Estrangers d’Alemanya. La troica s’ha posat en marxa. El rescat espanyol és l’oportunitat del nord d’Europa per exigir la disciplina pressupostària que no hem estat capaços de fer i per acabar, d’una vegada per totes, amb un model econòmic que contínuament necessita ajudes públiques.
Els dies de la coalició d’esquerres estan comptats. Sánchez no és el president espanyol. És Merkel i ell és el vicepresident encobert. La setmana passada Sánchez va veure tot això ben clar. Pablo Iglesias haurà de trencar l’acord i serà la seva jugada per mirar de posicionar-se com a únic partit d’esquerres, disposat a no obeir Europa en benefici del poble treballador i sotmès a l’imperialisme nord-europeu. Serà la seva carta per destruir el PSOE.
No descartem que els propers anys comencin les coalicions. Hi tornarà a haver un espai de centre que s’havia perdut. Podem veure fusions de partits inesperades i inimaginables. Ja ho veureu. Fins llavors, ens governarà encobertament la primera presidenta de govern espanyol de la història: Angela Merkel.