Coneixements per arribar a competències

Consellera d'EnsenyamentEl 16 de gener de 2014 es presentà a l’Institut d’Estudis Catalans el manifest Unes humanitats amb futur, promogut per un grup d’intel·lectuals, plural ideològicament i divers quant a àrees de coneixement. Més de tres-centes persones s’hi adheriren. El professor Armand Puig digué en el citat acte: “La cultura serà el gran desafiament del segle XXI [...]. Afirmar el futur de les humanitats vol dir garantir la pervivència de persones i pobles, significa resistir als moviments d’assimilació propis d’una cultura mundial uniformitzadora que comportaria la dissolució de la riquesa cultural de la humanitat i, per extensió, l’acabament de moltes formes de vida. Les humanitats són un baluard contra la deshumanització”. Que persones de reconeguda solvència afirmin en el manifest que “la minva de la cultura humanística comporta l’empobriment del pensament, la precarietat del discurs ètic i la pèrdua de la cohesió de la nostra civilització” o que “cal recuperar l’entusiasme per totes les creacions de l’esperit humà i restablir i potenciar la figura del mestre que conrea i comunica les humanitats amb passió” no és un tema menor. I més quan acaben afirmant que “les llengües i la literatura, la filosofia, la història i les arts són els pilars fonamentals de la civilització i la cultura”.

Des del departament d’Ensenyament vam tenir molt presents aquestes reflexions quan analitzàvem el currículum de batxillerat dissenyat per la Lomce. No era acceptable. Amb l’argument d’una pretesa modernització del sistema educatiu, els joves del nostre país deixaven de cursar filosofia com a assignatura obligatòria a batxillerat. Això a Catalunya no serà així, ja que no volem deixar òrfenes les noves generacions de referents intel·lectuals. Mancats d’una base conceptual ben sòlida, arrelada en la tradició cultural que passa per Atenes, Roma i Jerusalem, resulta difícil plantejar-se i contestar personalment la pregunta sobre el sentit de la vida. I aquesta és la gran qüestió que tots hem d’afrontar: qui som, realment, i com volem viure la vida. Per això hem restituït la filosofia al batxillerat.

Tanmateix, la sola presència d’una assignatura en el pla d’estudis no garanteix aconseguir els resultats desitjats. Volem que els alumnes esdevinguin persones cultes a partir de l’adquisició de coneixements i de la seva interiorització, capaces d’entendre el món i d’entendre’s a si mateixes per tirar endavant un projecte personal de vida i contribuir al bé comú; en definitiva, persones que assoleixin de manera coherent els continguts i les competències curriculars. I crec que en això trobarem la confluència amb les reflexions que el doctor Xavier Antich feia dijous a l’ARA (“Coneixement sense transmissió?”). Coneixements per arribar a competències.

La gestió del coneixement ha esdevingut al segle XXI un element fonamental per a les societats modernes. La societat del coneixement és una societat complexa, dinàmica. En aquest context gestionar el coneixement significa disposar de criteris, destreses i habilitats per seleccionar la informació rellevant i amb això generar coneixement. Les pràctiques educatives han de donar resposta a aquestes necessitats i per això els experts internacionals i les institucions han posat sobre la taula la necessària transformació dels sistemes educatius. El fet educatiu adquireix, en aquest escenari, unes dimensions que requereixen la definició d’un nou sistema educatiu i model pedagògic que orienti els processos d’ensenyament i aprenentatge amb una perspectiva de formació competencial i un horitzó d’aprenentatge al llarg de la vida.

La Unió Europea, a través del Consell Europeu, la comissió d’Educació i el Parlament, insisteix, des de fa anys, en la necessitat que els estats membres abordin aquest canvi, i en el pla estratègic Rethinking Education, del 2012, s’estableix com un objectiu prioritari la reforma dels sistemes educatius per aconseguir uns resultats d’aprenentatge en coneixements, capacitats i competències adequats al nou escenari econòmic i social. L’estratègia proposa mesures i actuacions per aconseguir la millora en els nivells competencials dels joves europeus: treball en competències bàsiques i transversals en tots els nivells educatius, aprenentatge d’idiomes, formació professional en el lloc de treball, reconeixement de les competències professionals, noves tecnologies, innovació...

Al nostre país aquesta aposta per la transformació del sistema educatiu ja va quedar dibuixada en la llei d’educació de Catalunya. D’un temps ençà, en concurrència amb el model educatiu europeu, s’ha incorporat un nou disseny curricular orientat a generar sinergies interdisciplinàries i a fer interaccionar el coneixement amb la realitat com a elements clau per al desenvolupament integral de la persona. El desenvolupament competencial implica la capacitat d’utilitzar els sabers, coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers i mobilitzar davant de cada situació particular els sabers i les habilitats necessàries per trobar solucions efectives a cada context, i, alhora, generar nou coneixement. Aquest és el camí apassionant pel qual està avançant el nostre sistema educatiu català.