Es busca enginyera aeronàutica

BBA ESADE, Col·laboradora de Catalans LliuresS’acosta altra vegada el dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, i, per tant, toca reflexionar sobre la nostra situació. On som? Cap on anem? L’esquema familiar en què el salari de l’home és el que sosté la família persisteix. Les dones continuem cobrant, en general, menys que els homes, tenim posicions menys lucratives i treballem més hores no remunerades que els homes. En concret, les dones fem el 93% de les tasques domèstiques a Espanya. La situació s’agreuja quan les polítiques públiques són fetes a cop de titular, prioritzant l’estètica a la funcionalitat de les mesures. Però si el que volem és reduir les desigualtats de gènere, cal centrar els nostres esforços en tres elements clau: la temporalitat i parcialitat al mercat laboral, la segregació sectorial i la maternitat.

Avui la bretxa salarial bruta a Espanya correspon al 23,3% (INE 2014). Aquesta xifra, però, no implica que les dones cobrem menys que els homes per realitzar la mateixa feina durant un nombre equivalent d’hores, com sovint es pensa. De fet, si ajustem per hores treballades, la bretxa disminueix fins a un 14,9%, segons l’Eurostat. És més, si hi incloem altres factors qualitatius que afecten el salari -com l’experiència, l’edat, la mida de l’empresa o el sector professional-, la diferència acaba sent d’entre un 5% i 8%. Per tant, el gran causant de la bretxa laboral no és la discriminació salarial directa, regulada pels convenis laborals, l’Estatut dels Treballadors i la llei d’igualtat, sinó la jornada de treball, la tria d’ocupació i l’àmbit en què les dones desenvolupen les seves carreres professionals. Ras i curt: falten dones a les carreres tècniques i científiques, que corresponen a les professions amb millors retribucions salarials.

Ens pertoca, per tant, observar amb cura les raons d’aquesta manca de dones en sectors d’alta productivitat. Quan ho fem, sempre ens trobem el típic opinador políticament incorrecte que veu en les diferències biològiques una raó inqüestionable per a la segregació sectorial. “Les noies no en sabeu, de matemàtiques”, dirà. Resulta, però, que les diferències de rendiment en matemàtiques a escala mundial són molt més importants entre països que entre sexes. Addicionalment, les dades mostren que la millora de les condicions socials de les dones permet que les nenes assoleixin millors resultats en aquesta àrea. La falta d’ambició, un altre argument que s’esgrimeix sovint, tampoc és un element explicatiu: segons un estudi de la consultora BCG, les dones tenim les mateixes ambicions professionals que els homes. El que és cert és que en general les dones solem negociar menys els salaris, prioritzant la seguretat a les millors condicions de treball. Tot i així, un estudi recent (Leibbrandt & List, 2015) demostra que les dones sabem negociar quan el context i les normes socials així ho permeten. Una possible explicació de la perpetuació d’aquesta segregació per sectors són les influències culturals, com els rols de gènere adquirits pels infants.

Un dels fenòmens que també cal tenir en compte és la penalització per maternitat. El fet és que Espanya destaca per la manca de polítiques públiques destinades a promoure la conciliació de la vida familiar i laboral. Cal recordar que les regulacions familiars en el seu origen pretenien restringir l’entrada de la dona al mercat laboral. Va ser amb el capitalisme i al lliure mercat que vam començar a alliberar-nos de les mans del marit, gràcies a l’autonomia econòmica que ens va donar poder recórrer al mercat laboral, i deixar de dependre de familiars masculins per subsistir. Tanmateix, una de les mesures que ha demostrat ser molt eficient a l’hora de promoure l’ocupació femenina és el subsidi de guarderies. Mentre que a Dinamarca i a Suècia tots els infants tenen accés a un servei de guarderia públic, a Espanya només 37 de cada 100 nens d’entre un i dos anys van a la guarderia. D’altra banda, els estudis descriuen que no treballar més d’un any quan s’és mare perjudica tant l’ocupació com el salari femení, sobretot de les dones més preparades. A Espanya, l’existència d’un mercat laboral extremadament rígid, que protegeix el lloc de treball i no el treballador, agreuja la segregació entre gèneres. Prop del 70% del treball a temps parcial és realitzat per dones, del qual un 60% és involuntari, és a dir, correspon a l’última opció preferida per la treballadora.

En definitiva, si volem caminar fermament cap a l’equitat de gènere hem de denunciar la segregació sectorial, els obstacles existents a l’hora de conciliar la vida familiar i laboral i la dualitat del mercat laboral. Dijous, 8 de març, la nostra lluita ha de reivindicar la simplificació de figures contractuals, la visibilització de la dona en les carreres científiques i tècniques i l’augment de l’accés a les escoles bressol. Serem molt més a prop de la igualtat quan sigui una normalitat social que una enginyera aeronàutica, feliçment casada amb un historiador de l’art, entri a treballar amb la canalla a la llar d’infants. Sí, és possible. Visca nosaltres!