Divendres a la nit Antena 3 va estrenar amb prou èxit el nou programa que ha de lluitar contra el Sálvame Deluxe de Telecinco. Es tracta d'un programa d'humor basat en bretolades. És una idea de la televisió pública francesa, TF1, a qui han comprat el format. Allà ja fa anys que cada setmana emeten Vendredi, tout est permis i el presenta un tal Arthur. És el pseudònim televisiu de Jacques Essebag. Aquest programa a TVE seria inconcebible. Una colla d'humoristes han de superar proves on han de fer el ruc: pedalar per poder endevinar una cançó, escriure lletres fent postures sobre una moqueta o interpretar una història sobre un escenari molt inclinat on tot rellisca. D'aquesta prova justament n'han agafat el nom per a la versió ibèrica. Es diu Me resbala , i el presenta Arturo Valls. Hi participen un elenc d'humoristes, actors i presentadors de la broma com Josema Yuste, Florentino Fernández, Anna Simon, Edu Soto, David Fernández, un tal El Monaguillo i Lulú Palomares. Tot i que molts superen la quarantena, la gràcia és comportar-se com adolescents passats de voltes. Els eterns Peter Pans de la tele, que esgarrapen el que poden sumant-se a qualsevol espectacle.
Una de les proves consisteix que un d'ells ha d'endevinar una paraula a partir de la definició que en fa un altre participant. Però està prohibit utilitzar un seguit de paraules vinculades directament amb el concepte. Per exemple, per definir espremedor no es pot fer servir ni taronja , ni suc , ni esprémer , ni polpa , ni màquina , ni electrodomèstic , ni esmorzar , ni fruita ... El que crida poderosament l'atenció és l'enorme dificultat que tenen per executar la prova. O ho fan expressament per crear cert neguit a l'espectador o és incomprensible. És al·lucinant com aquests humoristes tenen una manca de vocabulari alarmant que els deixa bloquejats per completar-la amb un mínim d'èxit i de dignitat. La manca de recursos expressius, de vocabulari, de crear dreceres explicatives, de creativitat semàntica, d'imaginació, és per posar-se a plorar. A cada errada o incompliment de normes, un dels participants rep una petita descàrrega elèctrica. Si el control de la prova fos rigorós hi hauria possibilitats que el concursant quedés fregit a la butaca. Però els personatges positius no són els que tenen habilitats per superar la prova, sinó els que hi demostren més incompetència i la supleixen amb paraulotes, crits i tonteries que provoquen en els altres la hilaritat més absoluta. La regla de tres no falla: digue'm com concurses i et diré quin sistema educatiu tens.