Menys roba, més expectació?

Hi havia una vegada... Així és com comencen les llegendes o aquelles històries tan antigues que penseu que no podien haver passat, oi? Doncs un dia de sobte em vaig trobar llegint una notícia de l’Argentina que em va fer retrocedir 15 anys enrere. ¿Recordeu quan fa uns anys les noies que practicaven algun esport no tenien prou diners per pagar les fitxes, el material, l’autocar per desplaçar-se en els partits que es jugaven fora? En aquella època era impensable que una empresa posés diners en l’esport femení per promocionar-lo. Així doncs, el que feien les noies era buscar-se una via alternativa, poc apropiada en el meu pensament, però que em suposo que era la més efectiva i eficient en aquell moment. L'alternativa era fer aquells calendaris en què sortien sense roba. Diguem-ne que eren calendaris eròtics en què hi havia dones despullades i un camp de futbol.

Suposo que quan el feien totes estaven d’acord en treure’s la roba i ser fotografiades, però el problema era el precedent que creaven en la societat. Les dones per poder aconseguir els diners han d’anar o bé ensenyant cuixa o despullades perquè els fem cas. Traiem el valor del que realment s’està fent, que és practicar un esport de la mateixa manera que fan els nois. No podem esperar que per ensenyar més carn ens hagin de fer més cas. És com una espècie de cultura o creença que tenim ficada en el nostre subconscient, segons la qual només som interessants pel nostre cos. Però això no té cap sentit, i menys en aquesta època.

Doncs jo que em pensava que ja ho havíem superat, que això era cosa del passat i que ja no se’ns valorava per un físic, sinó per tot el que podem arribar a fer, l’altre dia estava navegant per Twitter quan de sobte em vaig trobar una foto: eren uns maniquins de noia que portaven la roba de l’equip de futbol del Club Atletico Boca Juniors. Per sorpresa meva, les noies ensenyaven tota la panxa i portaven els pantalons caiguts, deixant intuir l’inici de la roba interior. Com pot ser que encara estigui passant això avui dia? De debò creieu que ensenyant més cos les noies són més interessants? Així aconseguirem que hi hagi més expectació? Doncs la veritat, sabeu què en penso? Que si l’expectació ve de manera única i exclusiva per veure noies amb pantalons curts i poca roba, aquesta gent ja es pot quedar a casa. No necessitem aquest tipus de gent al nostre costat. De fet, el que hauríem de fer si ho veiem o sentim és dir-ho és denunciar que aquestes coses no poden passar i que aquestes degeneracions mentals han de tractar-se professionalment.