Menys botellons i més vida

PELEM LES CAPES de la ceba sociològica dels macrobotellons: que si tu també vas ser jove, que si ara els mòbils connecten molta gent en poques hores, que si la pandèmia ha tancat la gent a casa i ara hem de poder sortir, que millor beure que pensar en el no-futur que ens espera… Fins que arribem a la capa que diu que el botelló es basa en el principi de “cap deure, tots els drets”. Dret a beure fins al coma etílic, que ja em vindrà a buscar una ambulància, que la sanitat és gratis. Dret a deixar-ho tot brut, que ja vindrà el camió de les escombraries a recollir-ho. Dret a destrossar-ho tot o molestar els veïns perquè estem de festa. I ens enfrontarem a la policia, perquè tenim dret a divertir-nos com ens doni la gana. L’educació bàsica de respecte als altres i a un mateix fa fallida. Això s’ensenya a casa, on té lloc la batalla més difícil, la d’educar els fills (acompanyar, exigir, ser impopular, donar exemple, compartir, estimar) per sobre dels estímuls que fan creure als joves que l’únic sentit del cap de setmana és emborratxar-se.