El fet que el Partit Popular tingui majoria absoluta al Senat no ha convertit ben bé aquesta cambra en un contrapoder del Congrés (on el PSOE fa funambulismes per mantenir a cada votació la majoria que va fer president Pedro Sánchez), sinó en una altra cosa. En el context de màxima polarització en què es troba la política espanyola, el Senat en mans de la majoria absoluta del PP s'ha convertit en una trinxera ideològica, en una barricada des de la qual es practica el filibusterisme parlamentari, es dispara munició de les marques FAES i Vox i s'utilitza la cambra de representació territorial per insistir en els discursos més rabiosament centralistes i nacionalistes. Reconvertit el Senat en luxosa caserna d'hivern institucional, els senadors dretans es dediquen a obstruir fins on poden les lleis i les iniciatives que els arriben del Congrés, ja sigui la d'amnistia, la del només sí és sí, la reforma laboral o, ara, el finançament singular. El Senat s'ha convertit en un instrument més al servei de l'únic objectiu que es proposa la dreta espanyola: acabar amb la legislatura, juntament amb la carrera política de Pedro Sánchez.
Mentrestant, utilitzen el Senat com a espai per a les seves barriles i taboles. Aquest dilluns hi han celebrat una cimera antiavortista que devia ser com un avançament de les festes nadalenques, amb el seu missatge de concòrdia i amor. Hi va haver presència de figures internacionals de l'extrema dreta: des del xilè José Antonio Kast (president de l'entitat Xarxa Política de Valors, que presidia la cimera), que va ser candidat a la presidència del seu país amb una rotunda reivindicació de la dictadura de Pinochet, fins a una parlamentària d'Uganda, Lucy Akello, partidària de la pena de mort per als homosexuals, passant per referents espanyols de categoria, com Jaime Mayor Oreja, que no va dubtar a establir paral·lelismes entre l'avortament i l'esclavitud. Van mesclar les consignes contra els drets reproductius de les dones amb les seves habituals soflames negacionistes, del canvi climàtic en particular i de la ciència i el coneixement en general. I violentant, també com sempre, el sentit de les paraules, es van declarar partidaris de la vida: de la vida dels fetus, perquè es veu que la vida dels humans que ja han nascut, com els immigrants i els refugiats assassinats dins pasteres, o les víctimes del genocidi a Palestina, no els semblen tan valuoses.
Una dona jove del PP, Ester Muñoz, senadora i vicesecretària d'Educació, que es prepara com a nova estrella del partit, va sortir a defensar una cimera que representa la voluntat d'una involució de dècades en els drets de les dones a l'estat espanyol. Dins el recinte del Senat o ja a la sortida, els assistents trobaven un moment per deplorar la imaginària dictadura woke i feminista, i aplaudeixen, en canvi, les dictadures ultradretanes de tota la vida. Treballen per recuperar-ne arreu del món l'esperit, però ara parasitant les institucions democràtiques, com van fer aquest dilluns al Senat espanyol. Aquest és el nostre temps.
