La monarquia britànica està donant quasi tantes alegries com durant els millors anys de Lady Di. La família passa per un mal moment de salut, com tantes altres famílies, però per afrontar-ho s’han decidit unes estratègies comunicatives que costen molt d’entendre si és que l’objectiu no era generar especulacions, conspiracions i teories de safareig vàries. A més a més, la transparència que prometia el rei Carles per al nou regnat ha començat més fosca que un dels seus dies a les illes Britàniques. Les malalties secretes i les escapades per esgotament de la substituta Camil·la, que després s’ha sabut que descansa caçant perdius a Espanya, no ajuden a tenir confiança en una monarquia, si és que hi ha cap possibilitat de tenir-n'hi, així en general. El mínim que s’espera és que guardin la compostura, que es deia abans. I ni això.
Però el que més enrenou ha causat, i heus aquí el tema que ens interessa, és aquesta mentida al voltant d’una foto retocada de Kate Middleton amb els fills.
Novament, l’estratègia de comunicació ha estat fallida si el que es pretenia era frenar rumors. Diverses agències van rebutjar publicar-la en constatar que la fotografia estava manipulada i la justificació de la manipulació, en dues versions contradictòries, ha fet augmentar les sospites que la mentida cada vegada és més gran. Però per què es menteix? I quines són, en realitat, les conseqüències d’aquesta mentida? Pot fer caure cap monarquia, això, en l’era de la desinformació?
El Parlament Europeu acaba de votar la primera legislació mundial al voltant de la intel·ligència artificial, un altre monstre que veiem créixer al nostre voltant i del qual n’esperem conseqüències negatives alarmants. La llei europea les vol evitar i pretén que la IA sigui segura i respecti els drets fonamentals. Però no cal ser malastruga per veure-hi bones intencions i tenir molts dubtes que la llei sigui eficaç. Perquè aquesta eina, que té unes aplicacions molt positives, és a l’abast dels éssers humans, que en són els seus creadors. I el mateix concepte d’intel·ligència artificial ja ve carregat de manipulació. Què hauria passat si la foto de Kate Middleton l’hagués generat la intel·ligència artificial en lloc de, suposadament, ser manipulada per ella mateixa? Se n’haurien adonat les agències i els mitjans? Nosaltres? És cada vegada més fàcil fer una mentida perfecta i més difícil una veritat creïble?
Aquesta setmana s’han commemorat els 20 anys de l’11-M, una tragèdia que va estar embolicada per una mentida que, aleshores, va fer caure un govern. Però la mentida es continua defensant com a veritat. “Ni callem fets certs ni acceptem mentides reiterades” han escrit des de la FAES per defensar la gestió d’Aznar. Així doncs, 20 anys més tard, José María Aznar insisteix que no va mentir. No reconeixerà mai la veritat. No li cal. No li va malament. També el periodista Alfredo Urdaci, aleshores cap d’informatius de TVE, ha insistit que no va actuar al dictat de la Moncloa. Potser ell s’ho creu, realment. I l’aleshores ministre de l’Interior, Ángel Acebes, actualment a Iberdrola, encara deu buscar la llum d’una segona línia d’investigació. Perdoneu l’acudit fàcil.
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha estirat el filó de l’amnistia per defensar la seva parella de frau fiscal i ha entomat un "si soc culpable d’alguna cosa és de tenir una relació amb un ciutadà anònim” que quasi ens fa plorar a les més romàntiques. Però respecte al frau, algú creu que diu la veritat, Ayuso? I si menteix, caurà?
Davant el que tenim i el que ve necessitem una Cassandra i, sobretot, creure’ns-la.
