En política, en els negocis o en la vida de cada dia, la mentida es fa servir per raons de conveniència, interès o mandra. Per conveniència, perquè explicar la veritat pot ser incòmode. Per interès, perquè deixar que circuli la mentida afavoreix els interessos de qui ho fa. Per mandra, perquè combatre una creença que s’ha difós entre la ciutadania requereix un esforç.
Practicaré ara la veritat per la incomoditat ètica que suposa seguir la tendència general i majoritària... i callar.
Perquè s’entengui, agafaré quatre exemples concrets i coneguts: la guerra bruta contra ETA i els GAL; l’atemptat terrorista d’Atocha de fa 20 anys; l’acusació que la compra de mascaretes feta pel Govern Balear en època de pandèmia va ser corrupta, i l’acusació de terrorisme contra el president Puigdemont.
Els GAL, creats pel ministeri de l’Interior per atemptar contra membres d’ETA i dirigents de l’esquerra abertzale, varen estar actius de 1983 a 1987. Es varen cometre 27 assassinats. Varen actuar majoritàriament al País Basc francès. El 1998 el ministre Barrionuevo va ser condemnat a deu anys de presó per segrest i malbaratament de fons públics. Va complir tres mesos i va ser indultat pel govern d'Aznar. El mateix va succeir amb el secretari d’estat Rafael Vera i el director general de Seguretat Julián Sancristóbal.
La mentida: dur a terme aquestes accions criminals i ocultar-ho.
L’atemptat terrorista d’Atocha. Diu la FAES: “Aquel gobierno no ignoró ningún informe policial que contradijese su política de comunicación en aquellas jornadas. El CNI desmintió en su día las informaciones que le atribuían ya para el jueves 11 o el viernes 12 un conocimiento sólido de la pista islámica. Jamás llegó al Gobierno documento oficial que descartase definitivamente la autoría etarra y afirmara sin titubeos la responsabilidad yihadista”.
Es va censurar l’entrevista feta per TVE al president Bush pocs dies després de l’atemptat que assenyalava una possible autoria diferent del terrorisme d’ETA. Hi varen haver indicis que l’autoria podia no ser d’ETA. Arnaldo Otegi la negava. El president Aznar va trucar personalment a cinc directors de diaris per traslladar-los l’absoluta certesa que l’autor era ETA. Això va fer canviar el titular d’El País de “Matanza terrorista en Madrid” a “Matanza de ETA en Madrid”.
La mentida: mantenir una teoria que aquells dies era dubtosa i després s’ha manifestat com a falsa. Afirmar amb certesa l'autoria d'ETA era mentir.
La compra de mascaretes per part del Govern Balear en pandèmia. S’ha acusat Francina Armengol, avui presidenta del Congrés, de comprar mascaretes defectuoses en connivència amb el proveïdor.
Es van comprar mascaretes FP2/KN95 d’ús mèdic. El proveïdor xinès les certifica. Una inspecció ulterior del ministeri de Treball comprova que són de nivell KN95, però no FP2. En època de plena pandèmia es decideix tenir en estoc les mascaretes per la carència que hi havia d’aquest material. Podien ser útils per a ús civil. Es fa una reclamació al fabricant, passada la pandèmia, per recuperar la diferència de preu entre les mascaretes d’ús mèdic FP2 i les d’ús civil KN95. La reclamació es fa dos anys més tard, passat el període de la pandèmia, una vegada verificat que el seu estoc ja no era necessari.
Es podia haver operat amb més diligència, però el perill de rebrot de la pandèmia fa comprensible la idea de mantenir-les en estoc per si eren necessàries. No hi ha cap raó objectiva per sospitar que hi ha hagut corrupció administrativa.
La mentida: acusar a la presidenta Francina Armengol de corrupció.
D’acord amb la llei europea, més precisa que el Codi Penal espanyol, perquè hi hagi terrorisme cal que els desordres públics tinguin una intencionalitat específica: intimidar greument la població, obligar indegudament els poders públics o desestabilitzar greument les estructures polítiques o constitucionals.
Cap d’aquestes condicions es donen en el cas del president Puigdemont. Per tant, no hi ha raó perquè no pugui ser amnistiat, encara que avui aquesta és una qüestió pendent de sentència judicial.
El tractament practicat amb el ministre Barrionuevo, convicte de delictes de terrorisme en el cas dels GAL i indultat per Aznar, és radicalment diferent del que ara es practica amb el president Puigdemont, amb relació a l'amnistia, acusat formalment per actuacions d’autoria difusa i sense intencionalitat específica, com obliga la legislació europea per ser considerades actuacions terroristes i, per tant, no amnistiables. L’indult és específic de la persona; l’amnistia, general. Els procediments judicials són específics. Això és el que permet comparar un cas amb l’altre.
La mentida: el tractament de dos fets aparentment similars, però radicalment diferents, tractat el greu amb magnanimitat extrema i l’inexistent amb rigor absolut.
Analitzats els exemples, em pregunto com pot ser que les persones que han difós aquestes mentides, amb conseqüències, a vegades, de mort, puguin viure tranquil·les. Jo no podria. Concloc, des de la meva irrellevància, que soc diferent.
