Els estudis del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) són els més valuosos que hi ha. Cap empresa o institució pública compta amb tants recursos per recol·lectar dades qualitatives i quantitatives per a l'anàlisi social i electoral. Conec Tezanos, és un gran analista i li sobren competències per pilotar l'enorme vaixell que té entre mans. Però crec que ha convertit un vaixell de transport en un vaixell de guerra. Explicaré per què.
Ningú és neutral en aquesta vida, i és lògic que el cap del CIS, conscient de l'efecte performatiu de les enquestes, inclini l'anàlisi de les dades (el que es coneix en l'argot de la sociologia electoral com a cuina) cap a un lloc determinat; això és legítim. El que no és legítim és fer trampes. Compte, la cuina té mala fama perquè se la identifica amb la manipulació, però en realitat la cuina és el més valuós de les enquestes. Si no fos així, les màquines podrien fer-ho tot, i, malgrat els avenços de la IA i de les tècniques del big data, encara segueix sent crucial que hi hagi sociòlegs electorals que en sàpiguen molt de política. Les màquines encara no poden dissenyar els millors qüestionaris ni interpretar l'esperit dels temps; això és més important del que sembla per afinar les estimacions.
Però Tezanos no només inclina la cuina, sinó que fa trampes i contribueix a destruir el prestigi d'una institució que és pública i que treballa per als ciutadans. A ningú li pot sorprendre que un partit o una tele demani als cuiners de les enquestes que contracta que afegeixin ingredients que els afavoreixin, però el CIS hauria de ser més curós i distingir els ingredients de les substàncies il·legals.
Al CIS del març el professor de la Universidad Autónoma de Madrid Carlos Fernández Barbudo va demostrar que el CIS havia manipulat les dades sobre la intenció de vot (IDV) a Unides Podem. Analitzant les microdades de l'informe, Barbudo va demostrar que es van reduir artificialment els suports a Unides Podem. La pregunta pel sentit del vot, explicava, és oberta; és a dir, no es dona a l'entrevistat una llista tancada d'opcions, sinó que es recull la resposta espontània de qui votarà. Fins al mes de febrer les respostes espontànies de Sumar es comptabilitzaven com a part d'Unides Podem. Ni rastre d'aquesta explicació al baròmetre del març, però sí dues dades estranyes: la primera, la fuga de vot d'UP a "un altre partit" es va disparar del 3,6% (febrer) al 17,6%. Una dada especialment anòmala, explicava Barbudo. La categoria residual d'"un altre partit" va pujar en intenció de vot de l'1,8% del febrer al 4,3%. Una pujada de 2,5 punts especialment estranya, deia el professor, ja que és una dada que sol moure's de manera força estable al voltant del 2%. Què va passar? Barbudo ho va explicar sense anestèsia: el motiu s'havia de buscar en un canvi subtil en el criteri d'inclusió en aquesta categoria residual. Pareu atenció. Les respostes espontànies cap a Sumar representaven el 2,4%, el mateix que va pujar la categoria “un altre partit” en l'avenç de resultats. Si comptabilitzàvem en les respostes Sumar com a part d'Unides Podem, es podia comprovar que les dades d'intenció de vot a la coalició van ser pràcticament idèntiques al març (9,3%) que al febrer (9,5%). Per tant, la dada correcta d'IDV a UP era del 9,3% i no del 7%, com es va publicar en l'avançament de resultats. A partir d'aquesta IDV, l'estimació de vot del març hauria d'haver estat semblant a la del febrer (12,7%) i no la que es va publicar (10%). Deixant Sumar fora de la comptabilitat d'UP, el CIS va reduir artificialment les dades d'intenció de vot a la coalició. Això, com va explicar Barbudo en un fil a Twitter, es va fer amb traïdoria, ja que en cap moment no es va explicar el canvi ni es van recollir públicament les dades de Sumar.
La intenció de Tezanos era òbvia: atribuir una suposada baixada de suports a la llei del només sí és sí. Així ho van interpretar tots els mitjans. Podem va demanar explicacions davant d'una manipulació demostrada i el PSOE va dir que el rei nu portava un vestit nou preciós.
Del CIS de l'abril encara no disposem de microdades. Tezanos només les fa arribar al PSOE i potser a Sumar a través de Ramón Luque, però no les he aconseguit, així que el que explicaré ara s'ha d'assumir com a provisional fins que es publiquin les microdades. Però permeteu-me que cridi l'atenció sobre una cosa. Un dels titulars de l'enquesta és que Sumar obtindria el 10,7% dels vots davant del 6,7% de Podem si anessin separats. En una nota explicativa, el CIS explica que l'estimació de Sumar s'ha elaborat sumant les respostes directes que es decantaven per aquesta “plataforma” i per les dels que han dit que votaran alguns dels partits “que han manifestat públicament integrar-se i/o dona suport” a Sumar. Tezanos suma els suports a IU, Compromís, En Comú Podem, Més País, Chunta Aragonesista i Equo, entre d'altres. És lògic? Sí, excepte en el cas d'ECP. Computar a Sumar els vots a ECP sembla estrany tenint en compte que dins d'aquest espai s'hi inclouen mencions de ciutadans catalans a Podem i Unides Podem. Seria com dir que Podem no tindria vots a Catalunya en cas de concórrer en solitari i de competir amb el partit d'Ada Colau. Ja dic que caldrà esperar les microdades, però sospito que Tezanos ha tornat a fer-ne una de les seves. Bolaños dirà que el seu camarada porta un vestit nou encara que estigui en pilotes, però els catalans no són imbècils.
Tant de bo Podem (Podemos) i En Comú (Sumar) vagin junts a les eleccions després d'unes primàries obertes, però fins que això no estigui clar, crec que ningú a Catalunya pot pensar que Podem no tindria votants en unes eleccions generals.
