La mentalitat guanyadora de Jasikevicius
Guanyar una final de bàsquet quan has començat el partit perdent amb marcadors del tipus 19-3 i tot semblava perdut, sembla increïble, però guanyar-li la final de Copa al Madrid, que viu muntat en la carrossa de l’altaveu nacionalmadridista de Movistar, porta la victòria al terreny de la felicitat.
Els partits els guanyen i perden els jugadors (cum laude per a Mirotic i Jokubaitis) però la gran lliçó d’actitud d’ahir la va tornar a donar l’entrenador lituà del Barça, Saras Jasikevicius. Quan sortint del descans de la mitja part (29-18) li pregunten que què li està passant al Barça, que està cansat, espès i amb el braç encongit, contesta que els ha dit als jugadors que estan jugant “com diuen en anglès, stoned faced”, o sigui, sense mostrar emocions, sense sang, apàtics, admetent la derrota sense rebel·lar-se, sense orgull, i això en el seu diccionari d’entrenador està prohibit.
Com diu Toni Nadal, “fer tot el que toca no ens garanteix l’èxit, però no fer-ho ens garanteix el fracàs, gairebé segur, i si no ets capaç de derrotar el teu rival, almenys no l’ajudis a guanyar-te”. I retallant distàncies punt a punt, un Barça a qui tothom donava per mort comença la remuntada. En un temps mort, perdent 49-48, el tècnic blaugrana dirà als seus jugadors, gairebé com a tota instrucció, que “és un Barça-Madrid!”. El Barça acaba guanyant la final de Copa. El talent i la qualitat són imprescindibles, però no sempre són suficients per triomfar. La mentalitat i l’actitud guanyadores fan la diferència, s’encomanen i es multipliquen. Una altra lliçó de Jasikevicius.
