Memòria reial selectiva

Tal com era de preveure, l’acte de record del 23-F al Congrés ha estat aprofitat per Felip de Borbó per reivindicar la figura del seu pare, que ara viu hores baixes, apartat com està a l’estranger. A part que ja han quedat sobradament acreditades les ombres de Joan Carles com a testimoni tàcit (pel cap baix) d’un anomenat cop de timó cívico-militar, la referència reial d’avui al seu antecessor resulta ser un cas de memòria selectiva. Ni en el discurs de l’inici de la pandèmia (aprofitada per donar la notícia que Felip havia renunciat a l’herència de Joan Carles) ni en el discurs recent de Nadal, el monarca espanyol no va parlar del seu pare malgrat que tothom el tenia al cap i s’esperava una referència. En canvi avui Joan Carles ha estat present amb els elogis d’un encenser que es va encendre fa quaranta anys i que ja no crema, per més que el relat oficial l’intenti reviscolar una vegada i una altra.

'Les zones d’ombra del 23-F', l'article de Joan Esculies