Memòria de què? Era d’elefant?

Un article de la... calla, ja ho diré cantant... ah, sí!, de la Trinitat Gilbert, ens donava notícia d’un estudi sobre les conseqüències de dedicar-se al menjar ultraprocessat. En l’estudi, que no recordo d’on és, hi han participat molts brasilers, no sé dir quants, però molts, d'entre 35 i 74 anys (em sembla). Del menjar que els donaven sí que me’n recordo una mica. Hamburgueses, pizzes, instant noodles (fideus preparats en paquet) i pa industrial. A la foto que il·lustrava la notícia em sembla que hi havia el meu vici màxim: les patates rosses de bossa. Aquell bé de Déu cruixent i salat que aporta tantes calories que si te’l menges acompanyat d’una caipirinya, per fer-ho brasiler, ja tens les que necessitaries per a tot el dia, suposant, esclar, que fessis exercici. L’estudi, que ara no recordo d’on és, ho haig de buscar, “vincula la seva ingesta amb la disminució de la memòria i la funció executiva del cervell, que és l’encarregada de planificar i prendre decisions”. Jo ara hauria de prendre la decisió de fer un punt i a part, però per alguna raó l’estic dilatant, aquesta decisió. Em costa.

En fi, l’autora del reportatge (que ja no torno a recordar com se diu) m’ha provocat alarmisme. Ja s’ha establert una relació entre el menjar ultraprocessat i l'obesitat o el risc de contraure malalties cardiovasculars, però això de la pèrdua de memòria i les meves patates rosses no s’havia estudiat fins ara i em fa pensar que... Ai, nena, te’n recordes de quan parlàvem seguit? Em fa pensar que... Què volia dir? Ah, sí. Que és una exageració. Perquè si el menjar ultraprocessat (i el que no és ultra però és processat) et fes perdre la memòria, llavors jo ja no me’n recordaria ni del que haig d’escriure a continuació. I el que haig d’escriure a continuació és, ja ho diré, és... Ah, sí! És dir que l’article segur que exagera. Això.