Melilla, demagògia? Calla

Ep, escolta bé la frase de Pedro Sánchez. "Mai em cansaré d'expressar el meu suport a la Guàrdia Civil i la policia". I aquesta altra: "Els principals responsables de la tragèdia que ha tingut lloc i de la lamentable pèrdua de vides humanes són les màfies internacionals que organitzen els atacs violents".

"Lamentable pèrdua de vides humanes". Quin adjectiu més adotzenat, lamentable. Vides humanes, per cert, que s’han enterrat sense identificar, apa, tira’n un tros a l’olla, que quan toqui ja reivindicarem les cunetes de la Guerra Civil i García Lorca. Aquests, ara mateix, són carn de tanca. No són com nosaltres. Són menys humans. No, no, no diguis res. Tendim a veure’ls així, sí o no? Només són homes, però és com si fossin menys humans. Poques dones hi arriben, aquí dalt (ja saps per què). Penso en el conte aquell, tan bo, tan bo, de la Dorothy Parker, on la senyora pija admira el cantant negre, però, ui, ui, no sap com parlar-hi, ostres, perquè “és negre”, i això que ella, tu ho saps, és molt respectuosa.

Dir que la culpa és de les màfies és no dir res i és espolsar-se la responsabilitat moral, que d'aquesta en tenim tots. Les màfies cobreixen una necessitat il·legal o insatisfeta, de manera segurament horrible. Quina estranya ordenació territorial fa que no puguis circular lliurement en cerca de menjar o d’ombra? Per què un nen del Sàhara ha de venir aquí a descobrir què és una piscina?

La cançó El lado oscuro de Jarabe de Palo parlava dels que han nascut a la cara “bona del món”. El problema més gros, trobo, és que tot el que jo pugui escriure ara i aquí sonarà a demagògic, i que soni a demagògic ho desactivarà per sempre. Seguiran morint africans a la tanca, perquè, si en diem res, estem fent demagògia.