Mediterrani sense vi

Llegeixo que el Ministerio de Sanidad aprovarà un pla que pretén “millorar la salut del cor dels espanyols”, cosa que suposo que m’implica, no pas pel cor, que ja sabeu que el tinc grandiós, sinó perquè entenc que soc súbdita del Regne d’Espanya. Carolina Darias, sempre amatent i amoïnada, diu que “estudia accions” com ara “promoure la dieta mediterrània sense incloure-hi el consum d’alcohol”. És a dir: recomanarà que no hi hagi ni cervesa ni vi als menús dels restaurants. Aigua de l’aixeta i gràcies. Per penjar-se d’una biga en senyal d’agraïment, vaja.

Gràcies, de veritat, per tanta consideració cardiovascular. No m’ho mereixo. Però llavors, que no em parlin de dieta mediterrània quan parlin del que solem menjar i beure en aquestes latituds. Que em parlin de la dieta de la Clínica Mayo. La dieta mediterrània és, en essència, des de fa segles, pa, oli, vi i cervesa. Precisament el que ens cal, per Dionís, és que als bars de menús hi hagi vi a copes, i copes ben triades, i cervesa, i que es pugui dinar amb un got de vi o amb una gerra de cervesa, com feien els egipcis, que no tenien, entenc, una Carolinatec Dariantiti que els vigilés. ¿Que per ventura s’amoïna, la Darias, per si els segons dels bars de menú són sempre carn arrebossada amb pebrots fregits? Que pateix per si dinem un entrepà de bull blanc? Esclar que està bé vigilar la dosi del vi que ens prenem, què ens ha de dir? Però que ens vingui a tutelar em sembla ridícul, perquè, pel que tinc entès, no ha pensat en fer una llei que ens impedeixi fumar una cigarreta després del cigaló de suc de cogombre, no?