Entre el 8 i el 12 d'abril, Barcelona acull la primera convenció dels directius i franquiciats de McDonalds que es fa fora dels Estats Units. La "McFamily", que en diuen ells, sembla que està composta per 14.000 directius i franquiciats. No pas els treballadors i treballadores, que pel que sembla, no deuen ser de la família i no poden ni agafar vacances.
És sorprenent que Barcelona aculli aquest esdeveniment (qui sigui que hagi acceptat, promogut o s'hi hagi posat de perfil s'ha ben lluït). Només fa quatre anys es llançava la Carta Alimentària de la Regió Metropolitana de Barcelona, signada per 100 entitats públiques, empreses, entitats socials, sindicats... entre les quals l'AMB, la Diputació de Barcelona, el departament d'Acció Climàtica de la Generalitat... i el plenari municipal barceloní, que s'hi adheria per unanimitat.
La Carta, entre altres interessants estratègies, planteja: la defensa d'un medi agrari viu que impulsi la producció local i el seu valor social i ecològic; democratitzar l’alimentació sobre la base de la justícia social perquè garanteixi les condicions d’accés de tota la població a una alimentació sana, equilibrada i saborosa, basada, tant com sigui possible, en productes locals i ecològics; empoderar i sensibilitzar la ciutadania envers uns models de consum i estils de vida més saludables, responsables i sostenibles; fomentar els circuits de comercialització de proximitat posant en valor els productes propers. Això passava el 2020.
El 2021, Barcelona va acollir la VI Conferència del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà, que des del seu llançament a la capital llombarda han signat més de 200 ciutats (on viuen més de 450 milions de persones) per impulsar, amb mesures concretes, el dret a una alimentació sana, segura i suficient per als habitants del món.
Tot aquell any Barcelona va esdevenir Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible i es van desplegar més de 90 projectes per al foment d'una alimentació sana, ambientalment responsable, de proximitat i que afavoreixi la reducció d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. En síntesi, un esforç compartit, políticament i socialment transversal i amb visió de futur per canviar els nostres hàbits alimentaris. I per canviar la nostra manera de produir, distribuir i aprofitar el menjar en temps d'emergència climàtica.
El fast food globalitzat d'hamburgesa, beguda ensucrada i envàs d'un sòl ús encarna l'antítesi dels principis signats en aquella Carta. També es confronta amb la sana, equilibrada i de proximitat dieta mediterrània. Per descomptat, tothom pot muntar la seva festeta on li plagui, però la celebració rodona de la 30a edició i per primer cop a l'altra banda de l'Atlàntic, fa molta pinta d'esdeveniment icònic associat a Barcelona. Ho volem?
Allò que promou la Carta és essencial de fer i és el futur (si és que volem que els nostres fills i filles tinguin un futur). La ciutadania europea ingerim, de mitjana, 1,58 kg de carn a la setmana. La catalana, de mitjana, gairebé 2 kg. Una dieta saludable segons els metges, i que permetrà una reducció efectiva d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, hauria de contenir, com a màxim, 300-500 grams de carn a la setmana. I cal començar per una reducció dràstica del consum de carn processada –com, per exemple, les hamburgueses dels fast food.
Es considera que el sistema alimentari global contribueix en un terç a les emissions totals. Reduir el consum de carn (i el malbaratament) al nord és imperatiu. Per salut i per fer front a l'emergència climàtica. També ho és que les empreses globals facin els deures. S'estima que McDonald's emet anualment 53 milions de tones de C02, 13 milions més que totes les emissions de Catalunya. Compra i processa més de 860.000 tones de carn de vedella a l'any, que equivaldrien a uns 7 milions de caps de bestiar, criats sobretot al Brasil, concretament a l'Amazònia. Segons informa Julie Creswell al New York Times, les emissions de l'empresa, en comptes de reduir-se tal com s'ha compromès, han augmentat un 12% entre 2015 i 2021.
En fi, que cadascú decideixi què menja i on celebra les seves farres, però era molt més sensat promoure allò que es va acordar per unanimitat. Seria molt més sensat celebrar la dieta mediterrània, el menjar de proximitat, la carn no processada i el negoci local. I, sobretot, associar el nom de Barcelona a la bona alimentació. Personalment, tornaré a mirar el documentat Super Size Me de Morgan Spurlock i, a ritme de la cançó de Ska-P, aquests dies (i la resta de l'any i els anys que venen) em nego a col·laborar, me'n vaig al bar.
