L'indigne president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, va comparèixer finalment el passat divendres a les Corts Valencianes, i el resultat va ser una inacceptable falta de respecte als ciutadans. Mazón va comparèixer divuit dies després de la tragèdia per anunciar que no pensava moure's del càrrec, per desgranar excuses de vergonya aliena i per repartir culpes als adversaris polítics, així com a aquests organismes públics que la dretota detesta. Tant se val si tot seguit sortien a desmentir-lo l'Aemet, l'Ume, la Confederació del Xúquer o el ministre Grande-Marlaska: tot això ja entrava dins el guió previst per Mazón, i té perfecta cabuda dins el seu cinisme. Els paràsits de la política viuen dies d'esplendor (per si n'hi faltava, la victòria arrasadora de Trump els ha donat embranzida) i es mostren desvergonyits, arrogants, mentre acusen l'esquerra de superioritat moral (i l'esquerra es fa seva l'acusació i s'autoflagel·la estèrilment per poder dir que fa autocrítica). Mazón també va afirmar que en feia, d'autocrítica, però el seu discurs va ser ofensiu, per a qualsevol persona adulta i amb un mínim d'enteniment. Escric adulta expressament, perquè el comportament d'aquests personatges, quan mostren el llautó de la seva incompetència, s'acosta al dels infants: menteixen, donen la culpa als altres, s'esmunyen, marranegen. Recordem que va costar dies saber on havia estat Mazón el 29 d'octubre entre les dues i les set de la tarda. Era a dinar al restaurant El Ventorro, en una llarga sobretaula durant la qual ha transcendit que va fer una cosa especialment greu: oferir a una persona en concret, a dit, la direcció de la televisió pública valenciana. És només un exemple.
A Mazón no el farà caure el PP perquè significaria arriscar-se a acabar perdent la poderosa Generalitat Valenciana, i perquè seria com reconèixer una derrota davant de Pedro Sánchez, a qui ara Mazón no s'oblida de culpar contínuament de tot: així atén les instruccions que se li han fet arribar des del carrer Génova de Madrid, on hi ha la seu d'un partit polític pagada amb diner negre. Podria ser cert, per altra banda, que la compareixença de divendres, de tan irrespectuosa, acabés sent contraproduent per als interessos de Mazón.
Però el president valencià compta amb dues armes de provada eficàcia: la desinformació i els diners. Els seus mitjans afins, i els sectors infecciosos de les xarxes socials, fan incansablement la seva feina. I per altra banda, el més important del discurs mazonesc no van ser les mentides, sinó un anunci: el govern valencià serà remodelat durant els propers dies, s'expulsaran un o dos caps de turc i, sobretot, es crearan (ells que tant odien els xiringuitos) una conselleria d'Emergències i una vicepresidència dedicada únicament a la reconstrucció de les destrosses causades per la DANA. Traduït, això vol dir diners. Molts diners per repartir entre molta gent, i per comprar voluntats, adhesions, simpaties i anàlisis exculpatòries. Se'n diu repartidora, i sempre els ha funcionat de meravella.
