Mentre el món va a la catàstrofe, com avisava el poeta Estellés, el PP valencià, amb Carlos Mazón al capdavant, segueix arrossegant-se literalment dins el fang. La jutgessa del jutjat d'instrucció número 3 de Catarroja, Núria Ruiz Tobarra, s'ha decidit a investigar els fets del passat 29 d'octubre i ja ha situat el govern valencià en una situació que pot arribar a ser judicialment compromesa, en haver afirmat, en dos escrits, que els morts per la DANA es podien haver evitat, i que la causa que no fos així va ser “la palmària absència d'avisos a la població”. Quan finalment aquests avisos van arribar ja era massa tard i, a més, contenien informacions errònies. De moment, la jutgessa vol conèixer al detall quines autoritats es van incorporar al Cecopi entre les cinc i les vuit i onze minuts del vespre. Li hem de desitjar sort, perquè de moment no ha estat possible ni tan sols veure la factura del cèlebre dinar de Carlos Mazón d'aquell dia: l'únic document que s'ha fet públic ha estat l'horari en què va estar operatiu el seu cotxe oficial, amb el detall que el xofer va dinar en algun moment de la jornada.
Seguint aquesta línia infantil i barroera d'eludir responsabilitats, Mazón i el seu entorn van arribar a difondre fa uns dies un àudio manipulat, amb una conversa entre una treballadora de l'Aemet i una altra del 112, convenientment tallat perquè semblés que deien el que no havien dit. Era una maniobra desesperada que s'encabeix dins una de les línies de defensa del govern valencià del PP i Vox: carregar als funcionaris i als treballadors públics les culpes de les actuacions (la falta d'actuacions, més aviat) dels governants. Pel mateix preu, Mazón ha disparat també contra els bombers, la mateixa Aemet, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, etc.
Políticament de moment ho aconsegueix, amb el suport de Vox, que aquest dijous a les Corts Valencianes ha tornat a demostrar que el seu trencament amb el PP era només una escenificació més o menys tàctica. A la pràctica, però, els dos partits de la dreta ultranacionalista espanyola saben que es necessiten mútuament, i a pesar de totes les rancúnies i suspicàcies que els separen no es descuiden de sumar sempre que és necessari. Mazón, per tant, seguirà en el poder, i és evident que aspira no tan sols a mantenir-s'hi, sinó a esgotar la legislatura i presentar-se a la reelecció havent fet la llaminera feina de repartidora de contractes en les tasques de reconstrucció.
Ara bé, les investigacions judicials i la indignació dels damnificats (que, contra el que devia calcular el PP, no s'apaivaga amb el temps) poden convertir el seu mandat en un llarg període d'agonia política. Sobretot si el mateix Mazón –seguint l'estil trumpista d'Ayuso a Madrid– es dedica a alimentar aquesta indignació menyspreant les víctimes i enfrontant-s'hi. Al final no parlem tan sols de governants mentiders i corruptes i de gestions desastroses amb un resultat de 227 morts que es podien haver evitat. Parlem també d'una pura qüestió de qualitat humana.
