Mazón, les coses com són

No ens hauria de passar per alt Carlos Mazón, el personatge que el PP ha disposat com a candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana. Mazón ocupa actualment el càrrec de president de la Diputació d'Alacant, des del qual no ha fet res que sigui digne d'esment, igual que tots els seus antecessors en aquesta presidència, tots també del PP. Zaplanista, els moviments interns (intestinals) produïts pels espasmes de Gürtel i altres corrupteles van dur Génova a forçar la dimissió d'Isabel Bonig i substituir-la per Mazón com a president del PP del País Valencià i candidat a la presidència. Segons les enquestes, només pot aconseguir-ho fent coalició de govern amb Vox, l'esquema que, per altra banda, es repeteix, per a la dreta ultranacionalista espanyola, quasi a tot arreu.

Al seu darrer número, la revista El Temps dedica a Mazón una llarga entrevista, a càrrec de Víctor Maceda, que no té pèrdua. Una gran quantitat de preguntes (sobre aliances i actuacions de govern, sobretot) són contestades amb evasives i sortides per la tangent. Les dues legislatures de govern del Botànic són qualificades pel candidat de “règim”, i quan se li pregunta si els vint anys anteriors de governs del PP (que van ser les dues dècades de la corrupció desenfrenada, i que van acabar amb una guerra sense presoners entre campistes i zaplanistes) no van ser un règim respon que no, que allò si de cas va ser “una cosa diferent de la d'ara; el passat”. Defensa a peu i a cavall el nom de Comunitat Valenciana enfront de País Valencià, i quan Maceda li recorda que “el diputat ucedista Emilio Attard, que va idear aquest nom [el de Comunitat Valenciana], el qualifica d'"imbecil·litat", Mazón es refugia en l'Estatut, que, segons ell, atorga la llibertat de dir-ne “País Valencià” o “Mart”, si volguéssim. Sobre el suposat “procés” que ell i el PP sostenen que pateix el País Valencià, i la suposada angoixa que provoca a la gent, l'explicació de Mazón és bella: “S'està produint un procés a la catalana [...] A l'inici, aquest procés era invisible, però s'ha accelerat i ja resulta evident. Pel que fa a l'angoixa, cadascú la porta d'una manera [...] Gràcies a la meua fortalesa moral, soc dels que aguanten molt, no estic angoixat”. Procés subtil, com la invasió de Pere Calders, causant d'una angoixa que ell mateix no sent.

Diferència entre Casado i Feijóo?: “Un es diu Pablo Casado, i l'altre, Alberto Núñez Feijóo”. Declara no saber què és l'Eix de la Prosperitat, a pesar que Ayuso ha dit que, si Mazón guanya al País Valencià i Marga Prohens a les Balears, voldria reprendre l'acord de col·laboració que en el seu moment van establir Esperanza Aguirre, Zaplana i Jaume Matas: per a Mazón, però, això són “llegendes del passat”. Finalment, preguntat per l'últim llibre en valencià que ha llegit, respon: “Doncs crec que fa poc vaig estar rellegint alguns capítols del Tirant lo Blanc”. Rellegint, el tio. Faltaria saber si en l'edició de Martí de Riquer o en la més recent, versionada al català modern, de Màrius Serra.