Les manifestacions de dissabte al País Valencià van ser massives, com el mal i l'ofensa que els governants del país han infligit a la seva gent. S'ha fet palesa una conclusió dolorosa: el president Mazón i el seu govern literalment van deixar morir desenes de ciutadans valencians per desídia, incompetència i inacció. Després, la resposta d'aquests mateixos governants ha estat carregada de mala fe i mentides, sovint contradictòries entre elles. Ara, després d'una manifestació al centre de València amb cent trenta mil persones al carrer (i altres protestes, igualment multitudinàries, en diferents ciutats valencianes), i després d'haver culpat durant els dies anteriors tot d'organismes estatals de la calamitat de la gestió de la DANA, la resposta de Mazón és assenyalar la ministra Teresa Ribera i publicar tuits dient que el govern de Madrid no li envia camions de desembossament, demanant ajuda a la CEOE i qualsevol absurditat que pugui sortir de la seva imaginació o de la dels seus col·laboradors. I per descomptat, com ja va fer el PP en una altra publicació a les xarxes el mateix dissabte, intentar deslegitimar les manifestacions afirmant que estaven “polititzades” i que eren “de catalanistes”. Ridiculitzar, menystenir i criminalitzar les protestes és una molt vella tàctica del PP.
En qualsevol cas, Mazón i el Partit Popular (que ara més que mai tanca files amb el seu president valencià, si més no públicament) confien les seves probabilitats de continuar en el poder als efectes de la polarització i la desinformació. Tenen un suport extremadament valuós no tan sols entre els seus mitjans de comunicació afins, que cada dia i de manera incansable publiquen o emeten una indigesta amanida de falsedats i insults, sinó també –i potser sobretot– a les xarxes socials, xats i plataformes de suposades temàtiques d'oci o esportives, que constantment fan bullir l'olla de l'odi social i de l'antipolítica en la seva versió més crua i violenta. Dissabte, al mateix temps que la ciutadania valenciana es manifestava, les xarxes bullien amb xats de dreta i ultradreta que miraven de tergiversar els fets en temps reals, apuntant –no cal dir-ho– a Pedro Sánchez, els zurdos i els catalans.
Tota aquesta quantitat de continguts porqueria es retroalimenta, de manera que cada vegada és més freqüent veure suposats intel·lectuals, escriptors o periodistes “seriosos” jugant a divulgar barbaritats des de les seves tribunes com si fossin youtubers amb els auriculars i el micro dins el seu plató llefiscós. I a la inversa, també cada dia són més freqüents els mitjans tradicionals que fitxen influenciadors tòxics, o imiten les seves maneres de fer, per enganxar més públic.
Evidentment, fenòmens com el triomf de Trump als EUA els inspiren i els donen coratge. També els anima l'evolució de les xarxes socials (vegem el cas de Musk i Twitter, o X) i l'abandonament de molts conciutadans respecte de la seva dignitat com a ciutadans adults i escolaritzats. En això confien els Mazons que corren pel món.
