Tot i que havia trepitjat catifes ministerials i tenia tractament de VIP allà per on viatgés, Federico Mayor Zaragoza era un home ordre disconforme amb l’ordre mundial: “Tots mirem els informes PISA i oblidem que els fa l’OCDE, que és una organització econòmica. Estan molt bé, però diuen que tal nen ha de saber més anglès o matemàtiques. No, això no és educació. És capacitació. Un pot saber moltes matemàtiques i ser un maleducat total. Educar és aconseguir que cada persona es domini a si mateixa (com deia Giner de los Ríos) i sigui capaç de dissenyar el seu futur. Cada ésser humà és un creador. Això és ser educat”.
Això va dir l’entrevista que li vam fer a l’ARA el 2018. I va afegir: “Miri, els educats són els lliures i els responsables. Ara mateix som uns irresponsables. Hi ha 10 o 12 persones que tenen una riquesa tan gran com la meitat de la població mundial. No pot ser. Hem estat acceptant l'inacceptable. La meva mare no va poder estudiar, però era una gran educadora, com la major part de les mares. Em deia que si volia ser feliç, no acceptés mai el que pensés que era inacceptable. Fins fa uns anys el 95% de la gent naixia, vivia i moria en 40 km quadrats. Érem obedients, silenciosos, temorosos. Però ara podem saber el que passa i expressar-nos. El silenci és un delicte, no podem callar”.
Als anys setanta, Mayor Zaragoza va participar dels equilibris de la Transició i posava la tornada de Tarradellas com a exemple d’impossible convertit en possible, en contrast amb el procés i la repressió posterior. La marca del pacte a la paret de la història recent espanyola continua estan a l’alçada de 1977. Fa massa temps.
