27/8: Maxime

La principal causa de desaparició de llengües al món és la deserció dels seus parlants. I la principal causa de deserció és la vergonya: quan el parlant amaga la seva llengua perquè creu que connota coses negatives, que el perjudiquen. Certament, aquesta vergonya no és normalment espontània, és induïda des d’algun poder. Però és letal. Que un nen canti en català en un programa de màxima audiència de la televisió francesa vol dir que no li fa vergonya i creu que no el perjudica. Per tant, és una notícia enormement positiva en la primera batalla per la supervivència d’una llengua, que és la de l’orgull. Certament, la bona notícia és insuficient per a batalles més sofisticades, però també imprescindibles: la de l’ús social, la de la vitalitat i la plenitud cultural... Batalles que no tenen a veure només amb l’orgull sinó també amb la utilitat, en una primera fase, i més endavant amb la necessitat. Però cada terra fa sa guerra. I les batalles per evitar la folklorització, per aconseguir una llengua capaç de construir una cultura completa i contemporània, la de l’ús social en tots els àmbits contra la disglòssia, són també necessàries, però només es poden guanyar si prèviament s’ha guanyat la primera: la de la supervivència. Contra la vergonya.