Material sensible

Als matins sovint m'acostumo a trobar una amiga pel carrer i sempre que podem m'agrada fer un cafè amb ella. És material sensible, com dirien els meus companys guionistes. És una d'aquestes dones que, si jo fos un escriptor com cal, segur que m'inspiraria un personatge neuròtic i divertit com els de les pel·lis de Woody Allen.

L'altre dia, després del cafè vam caminar junts un parell de carrers fins que es va aturar davant d'una farmàcia. Estava a punt d'entrar-hi quan es va topar amb un home que en sortia i que la saludà educadament. Ella es va quedar mig paralitzada i vaig percebre com se li envermellien les galtes. Resulta que durant molts anys una dona de mitjana edat havia estat al capdavant de la farmàcia que té a tocar de casa. Aquella dona ho sabia tot d'ella. Les seves malalties, els seus defectes, les seves confidències sexuals i totes les seves intimitats. Fa poc es va jubilar i aquest home jove i encantador s'ha convertit en el seu nou confessor en fer-se càrrec de la farmàcia. La meva amiga ho ha intentat però em confessa que després de la segona xerrada sobre cremes lubricants i sobre els seus problemes de... Ha decidit canviar de farmàcia. És un home, i és massa atractiu, i a més dyu patilles. És que no puc. Avui, quan l'ha enganxat entrant a l'establiment de la competència, la meva amiga no ha sabut quina cara posar i està convençuda que ell es deu haver sentit traït. I ara, a més, s'haurà de buscar una tercera farmàcia, més lluny de casa, a causa de la relació que està convençuda que han de tenir. Crec que m'animaré a enviar-li un e-mail a Woody Allen amb una breu descripció del personatge. Qui sap, potser al seu proper film veurem la Scarlett Johansson i un jove farmacèutic amb patilles fent l'amor darrere del taulell d'una pharmacy store del Village.