Matar el rei emèrit
La HBO ha estrenat Salvar al rey, una minisèrie documental que posa al descobert els escàndols de Joan Carles I. Són tres episodis que van per feina. Fins i tot abans de la careta inicial de presentació ja deixa clar que és l’hereu de Franco i que es va carregar el seu germà d’un tret. Tot el que ve després és demolidor. No només pel ritme àgil amb què se succeeixen els escàndols, sinó per les dimensions que adquireix el podrimener que hi ha darrere de l’emèrit. La majoria dels fets ja els coneixíem, però els detalls i altres circumstàncies que s’havien mantingut en secret resulten molt impactants per la gravetat, pel patetisme o pel nivell de deliri que comporten. En 135 minuts el monarca queda retratat com un vividor masclista, corrupte i sense escrúpols que va fer anar de corcoll els serveis secrets del país per tapar els seus escàndols. El cost que les seves trifulgues sexuals han suposat per a l’erari públic és esgarrifós. Salvar al rey sentencia de manera definitiva l’emèrit. El fet que la sèrie documental no estigui produïda per un canal de televisió espanyol sinó per una plataforma estrangera com la HBO permet una llibertat poc habitual. De fet, Salvar al rey incideix en com, durant cinquanta anys, els mitjans s’han ocupat de protegir el monarca o han estat censurats per la casa reial.
Tots els testimonis entrevistats parlen sense eufemismes ni justificacions. Hi participen periodistes, polítics, l’exdirector de comunicació de la institució monàrquica, el fiscal i el jutge del cas Nóos, inspectors d’Hisenda i amistats de persones vinculades a alguns dels escàndols.
Té una estètica de true crime, amb el clàssic mural de suro on totes les fotografies van quedant interconnectades per un cordill vermell. Simbòlicament, l’emèrit és tractat com un delinqüent de nivell. Seguint un ordre cronològic, cada capítol revela la corrupció, les amenaces, els afers sexuals i la desatenció de responsabilitats. Cada etapa està associada a les seves amants. Més enllà de Bárbara Rey, Marta Gayà i Corinna Larsen, s’inclouen les gravacions d’una fotògrafa de la qual fins ara no s’havia parlat. Queca Campillo va deixar unes cintes d’àudio abans de morir i, amb el testimoni de la seva filla, s’expliquen alguns fets sorprenents.
El documental deixa clar, sense subterfugis, que el cop d’estat del 23-F va ser orquestrat pel mateix Joan Carles. Revela l’existència d’uns vídeos sexuals en poder de Ceausescu, el cost de silenciar Bárbara Rey i com el rei va intentar boicotejar la relació de la seva filla amb Urdangarin. La periodista Ana Pardo de Vera revela amb sarcasme la nova estratègia mediàtica erigida per salvar la Corona espanyola: “Hay que empezar a reconstruir la imagen de la monarquía y eso pasa por matar al rey, políticamente hablando. Y entonces, ¿qué se hace? Presentar a Felipe VI como la persona más honesta, no de España sino del mundo mundial ”. I en certa manera és el que paradoxalment també fa aquesta sèrie documental. Matar el rei emèrit i no aprofundir en els escàndols que haurien esquitxat o beneficiat el seu fill.
