Masturba’t a casa
En temps de recursos efectius i accessibles per a la manipulació de la informació, estem obligats, més que mai, a no refiar-nos de determinats titulars. És per això que sovint em veig descartant de manera gairebé automàtica alguns continguts. ¿Que Abogados Cristianos denuncia la Generalitat per ensenyar a masturbar-se a nens a partir dels 3 anys? Una notícia falsa, segur, ja sabem com les gasten els rancis puritans i l’extrema dreta reaccionària, que veuen pederastes per tot arreu excepte on han viscut ben còmodament i gaudint d’impunitat: en el si mateix de l’Església.
El cas és que m’he empassat l’ham i per curiositat m’he llegit el programa Coeduca’t del departament d’Educació. D’entrada la informació que conté el portal és més que raonable pel que fa a la promoció de la igualtat dins de les escoles. La finalitat última del programa és “treballar de forma explícita, sistemàtica, rigorosa i respectuosa, aspectes bàsics de coeducació, de perspectiva de gènere i sexualitat”. ¿Qui hi pot estar en contra, donat que la igualtat no és un fet natural que es transmeti espontàniament de generació en generació? Si no ensenyem feminisme a les escoles, el que es continuarà imposant és el masclisme, no hi ha més opció. I la sexualitat i les relacions afectives són el terreny on es produeixen bona part de les violències contra les dones, o sigui que és una urgència social que nens i nenes aprenguin a comportar-se de manera justa i ètica en aquestes esferes quan la seva maduresa els porti a endinsar-s’hi. En l’apartat de materials, però, descobreixo que sí que hi ha una proposta “didàctica” per a alumnes de segon cicle d’educació infantil anomenada “taller de sensacions” que pretén “explorar la masturbació en la infància com un fet normalitzat i l’exercici del plaer i autoconeixement”. O sigui que de fake news res de res: en comptes del “Joan petit quan balla”, ¿ara els nens de 3 a 6 anys han d’anar a escola a masturbar-se?
La guia conté nombroses propostes didàctiques, algunes de dubtable valor pedagògic: l’objectiu de la de “Cossos iguals, cossos diferents” és “promoure l’autoexploració conscient del cos i de les seves parts” i es porta a terme demanant als alumnes de primer i segon de primària que, en un espai on puguin relaxar-se, es vagin tocant diferents parts del cos. Al personal docent, en aquesta classe, se li demana, entre altres coses, que analitzi “les diferències genitals sense homogeneïtzar-les de forma binària”. Doncs res, mestres, per si no teníeu feina, ara analitzeu les diferències genials de l’alumnat, però alerta a no caure en l'homogeneïtzació. En aquesta mateixa etapa l’activitat “Com sentim?” pretén “explorar el plaer i el desig a través del contacte físic”. Però no patiu, pares i mares, que això es farà sempre “des d’una perspectiva de confiança, seguretat, voluntat i respecte”. Ara, que la meva preferida, la que hauria de guanyar algun premi d’innovació docent, és, sense cap dubte, la de “Defensem els nostres cossos”: amb plastilina, fulls, escuradents i tisores es vol “aprofundir en el coneixement i percepció dels genitals, les diferents parts, funcions, així com les emocions vinculades”. O sigui que l’exercici en qüestió és fer vulves i penis amb plastilina (perdoneu que sigui tan binària). Les increïbles habilitats de les mestres en matèria de manualitats són ben conegudes, però no sé si això està al nivell dels collarets de macarrons. Quina llàstima no ser el Quim Monzó per treure-li més punta al tema.
No sé qui ha tingut aquestes idees tan genials ni com poden comptar amb el vistiplau del departament, però les activitats esmentades suposen una clara vulneració d’un dret bàsic dels infants: el de la intimitat, que s’ha de garantir i protegir sempre. Sobretot des d’una perspectiva progressista i feminista.