'MasterChef' se’n fot del català
Dijous a la nit, La 1 estrenava una nova temporada de MasterChef celebrity, el concurs de cuina per a famosos. En la presentació dels participants, després de l’entrada de personatges com el torero Jesulín de Ubrique, els actors Jorge Sanz o Eduardo Casanova o la presentadora Toñi Moreno van aparèixer els germans Jorge i César Cadaval, coneguts com el duet humorístic Los Morancos.
Només situar-se davant dels tres il·lustres xefs que fan de tribunal del programa, es van posar de genolls per reverenciar les eminències gastronòmiques. Jordi Cruz va interrompre’ls: “Però vosaltres no parleu català?”. I, ràpidament, Jorge Cadaval va canviar de llengua: “Jo enraono català molt bé”, va contestar forçant les eles per fer-les, suposadament, més genuïnes. I va seguir: “De corasón te dic que estic tan content aquí al programa que... estic marejat!”. El programa ho subtitulava en castellà a la part inferior de la pantalla, no fos cas que algun espectador perdés el fil de la conyeta i aquell català improvisat el fes sentir expulsat del concurs. L’escena es va convertir en un esquetx humorístic, amb la resta de concursants fent-se un tip de riure amb el teatret català que acabava d’interpretar el còmic.
És una llàstima que, en les poques ocasions que se sent parlar català en les emissions estatals de RTVE, quan es faci es converteixi en una mena d’acte ridícul, una pallassada de mal gust. No és la primera vegada que en aquest concurs de la televisió pública se’n riuen de les llengües cooficials d’Espanya. Fa dos anys, mentre gravaven el programa a Galícia, els xefs Pepe Rodríguez i Samantha Vallejo-Nágera van parodiar l’entonació i l’accent gallecs, en una burla a l’hora d’oferir percebes als concursants per cuinar.
Més enllà del mal gust i l’humor retrògrad que suposen aquestes reaccions, pròpies de l’Espanya més casposa i dignes d’una herència còmica preconstitucional, són exemples quotidians de la realitat lingüística a l’estat. El català, el gallec i l’euskera són percebuts, per alguns individus, com una singularitat còmica i minoritària d’Espanya. Una mena d’exotisme grotesc i risible.
El mateix dijous, hores abans, a Antena 3 noticias, la presentadora Sandra Golpe ja feia ganyotes per explicar la notícia de l’adaptació del Congrés a incloure les llengües cooficials en les dinàmiques parlamentàries. Subratllava que es tractava d’una concessió dels socialistes a Puigdemont i advertia: “Ahora todo son prisas. Se está buscando material y traductores contrarreloj... ¡y con el dinero que supone!” I la reportera, des de davant dels lleons que presideixen l’entrada de les Corts, contestava: “¡Que es mucho, Sandra! ¡Esto no va a ser barato!” Fa gairebé cinquanta anys que Espanya és una democràcia i els programes de més audiència encara mostren com una extravagància, una ridiculesa i un malbaratament econòmic la diversitat lingüística.