'Masterchef' devora 'El got d’aigua'
Crítica de teleDiumenge a la nit, a TV3, ens vam quedar sense '30 minuts' a canvi d’una estrena: 'El got d’aigua'. Es tracta d’un concurs de retòrica que busca el millor orador jove de Catalunya. Després d’un càsting inicial, un jurat anirà fent una selecció progressiva de candidats a cada programa fins a arribar a una final. El programa compta amb la participació de dues bones preparadores que aconsellen els participants: una experta en argumentació, Gemma Lligadas, i l’actriu Alba Florejachs. És un encert que el programa hagi sabut valorar l’autoritat femenina en un àmbit, el de l’oratòria, que tradicionalment ha estat monopolitzat per homes. Samantha Vall, la presentadora, transmet certa flonjor comunicativa, fet que resulta un punt incoherent.
La virtut d’'El got d’aigua' és que es tracta d’un format diferent del que hem vist fins ara a la cadena. Ja era hora que TV3 s’atrevís a estrenar un programa de plató i no un altre espai on el presentador va amunt i avall fent xerrar la gent que troba. A 'El got d’aigua' s’evidencia un treball meticulós del format, l’estructura, la preparació exigent dels continguts i el guió. Es nota l’ambició d’engegar un projecte complex i valent a nivell televisiu. La col·locació simbòlica del got d’aigua sobre un pedestal just abans de començar el discurs és un bon detall que, sense que calgués verbalitzar-ho, justifica per sorpresa l’estrany nom del programa. S’agraeix que la temàtica que s’exigeix als joves requereixi un cert compromís intel·lectual i no es caigui en el tòpic del monòleg de la tonteria. 'El got d’aigua' es preocupa de ser fidels a la idea i no tant del xou simpàtic. I aquí és on rau la fragilitat d’'El got d’aigua'. Apel·la, sobretot, a l’escolta de l’espectador. Li exigeix un nivell d’atenció molt superior al que és habitual. Els consells per argumentar, les instruccions per millorar, els dubtes en l’execució, tenen un nivell d’anàlisi i elaboració poc corrents a la televisió. Demana a l’audiència una atenció superior a la comuna.
Però el relat de la vivència que servirà als concursants de temàtica de partida del discurs es va acabar fent llarg. Les proves participatives en aquell institut no ens aportaven gaire com a espectadors. Tot i l’esforç de muntatge per ser àgils en explicar la creació i evolució dels discursos, el procés no tenia interès. I alguns dels discursos, per sort breus, provocaven la desconnexió automàtica del programa. Un bon discurs no és garantia d’una preparació emocionant. Ni tan sols interessant. Potser en la fase final del concurs el format serà capaç de captivar-nos una mica més. Però fins ara, peca de ser un pèl avorridot. 'El got d’aigua' és un 'talent show' diferent que prioritza la paraula, i això és un repte televisiu dificilíssim, sobretot si ha de competir amb 'Masterchef Celebrity', que es va menjar l’audiència de TV3. 'El got d’aigua' és víctima de la seva pròpia honestedat televisiva.
