Mastegot i crepuscle dels Oscars
Ja fa anys que els guions dels presentadors de la gala dels Oscars o dels Globus d’Or han anat passant de la ironia al sarcasme i del sarcasme a la humiliació dels nominats, com si el veritable concurs de la nit no fos sobre cinema sinó que fos aviam qui aguanta els comentaris personals més desagradables amb el millor dels somriures.
Els directors dels xous vesteixen d’intel·ligència i audàcia acudits de mal gust quan, en realitat, no són més que un mer truc per intentar que els teleespectadors aguantin tot el lliurament dels premis. I la veritat és que ja fa anys que no se’n surten, perquè, sense anar més lluny, aquesta última gala dels Oscars, que passarà a la història com la gala de la bufetada, va ser la segona menys vista de la història.
Naturalment, les bromes pesades no són excusa perquè un nominat a qui no ha agradat un acudit sobre l’alopècia de la seva dona (aquest és el nivell) s’aixequi de la cadira i bufetegi el presentador per salvar l’honor de la parella com ho fan els homes de debò. I partir d’aquí encara és més al·lucinant que Will Smith pogués tornar tranquil·lament a la seva butaca, que no fos convidat a marxar de la sala pel personal de seguretat (¿van tenir por de ser acusats de discriminació racial?) i que menys d’una hora després del mastegot sortís tot cofoi, entre els aplaudiments de la platea, a recollir l’Oscar al millor actor. I que en una gala que compta amb el súmmum del talent comunicatiu ningú fos capaç de pensar dues línies per condemnar públicament l’agressió. L’any que ve faran sortir els presentadors amb guants de boxa o amb una armilla antibales i el públic riurà.
