La marxa de Ferrovial
He volgut esperar uns dies per opinar sobre el fet que una de les grans empreses espanyoles hagi optat per traslladar la seu i la residència fiscal als Països Baixos.
S’ha parlat de l’avantatge d’una fiscalitat més reduïda; s’ha dit que la decisió té a veure amb el patrimoni personal de la família Del Pino; s’ha acusat l’empresa de manca de solidaritat; el govern del PSOE ha posat de manifest que Ferrovial li deu molt a Espanya, ja que ha aconseguit ser el que és gràcies als contractes públics... I no sé quantes bestieses més.
La marxa de Ferrovial no és gaire diferent de quan un youtuber agafa les maletes i va a viure a Andorra, es compra una casa al petit país dels Pirineus i segueix la seva activitat empresarial des d’una borda. L’única diferència és la dimensió. Ferrovial és bastant més gran. Però, fora de la dimensió, no veig la diferència i tampoc entenc per què ens hem de posar les mans al cap.
Siguem una mica adults tots. ¿Vivim o no vivim en un món global? ¿És o no és legal traslladar una empresa a un altre país mentre tributi les feines al país on les fa? Jo soc escriptor. Estic empadronat en un petit poble del Moianès, on visc, però quan publico un llibre a Itàlia, per exemple, pago els impostos a Itàlia. Ferrovial no ha fet res que sigui il·legal. Dels guanys generats a Espanya, pagarà impostos a Espanya. Al món econòmic, una empresa, un cop ha complert tots els seus deures amb les licitacions públiques –per moltes que hagin estat i molts diners que suposin–, no té l’obligació moral de seguir en aquell país. Hem de començar a assimilar ben seriosament que la globalització i, especialment pertànyer a la Unió Europea, obliga els governants, i molt, a ser atractius per a treballadors, empreses, esportistes, inversors, bons professionals, metges, youtubers i la mare que ens va parir, amb perdó.
La inestabilitat fiscal i jurídica espanyola, des de fa anys (no té a veure amb cap partit, sinó amb tots), és de jutjat de guàrdia. Canvien les normes i impostos a una velocitat que fins i tot els especialistes en fiscalitat tenen problemes per seguir. Competir i pertànyer a Europa i ser un país obert al món en un context global té conseqüències. No pots seguir vivint com un país cacic. El despotisme ha mort fa vint anys. La política local sembla que no se n’hagi assabentat.