Martí Gómez
José Martí Gómez, periodista en el sentit més ple i noble de la paraula, és una de les persones que més m’han ensenyat. “Tot crim és una tragèdia que destrossa la vida, la família, el món de la víctima, però també ensorra el botxí i el seu entorn. Ningú en surt indemne”. No he oblidat mai aquesta idea que li vaig sentir quan feia informació judicial, trepitjava hores i hores el Palau de Justícia i freqüentava ciutadans atribolats, delinqüents, jutges, fiscals, policies i advocats. Era la constatació que tot acte criminal és entre persones que comparteixen la mateixa condició i era l’expressió d’una concepció del periodisme com una manera d’acostar-se a això que en diem vida.
Si el motor del periodisme és la curiositat per la condició humana, l’actitud apropiada és l’escepticisme lúcid de qui sap que el happy end no existeix. “Pot ser que tinguis raó, però la poca que tens no et servirà de res”, diu un proverbi brasiler que Martí Gómez cita a El oficio más hermoso del mundo. Una desordenada crónica personal. Així ha de ser el periodisme: desordenat i personal. L’experiència humana no cap ni en una formulació metafísica general ni en les definicions cientifistes que pretenen reduir-la a dimensions matematitzables. I el periodista només pot aportar fidelitat a la seva percepció: explicar el que ha vist, com ho ha vist.
He tingut la sort de compartir amb el Martí uns quants centenars d’entrevistes. Sempre em fascinava la seva capacitat de descol·locar l’entrevistat amb preguntes que feien emergir vida: un canvi de registre que no figurava en el manual d’assessoria de comunicació. Vaig aprendre que el bon entrevistador sap que el personatge no és ell, que la seva feina és fer parlar l’altre. I que la tasca lenta -i a vegades infructífera- d’anar-se guanyant l’entrevistat fins que les defenses es relaxin i comenci a sortir del guió és molt més eficaç que el cop efectista de la pregunta retòrica, tan habitual avui. Els protagonistes són els altres. La força del periodista Martí Gómez és la singularitat de la seva mirada.
