Volar o no volar, aquesta és la qüestió

Professora de filosofia de la UABLa intervenció de l’escriptor i activista George Monbiot el 5 de febrer al CCCB havia començat a generar debat abans de celebrar-se. Monbiot va respondre a la invitació a viatjar a Barcelona dient que, per coherència amb la seva posició ecologista, havia decidit reduir dràsticament el nombre de vols i que, per tant, no es desplaçaria a la capital catalana. L’aposta per una conversa telemàtica, que va conduir el sociòleg Carlos Delclós, és, de fet, la millor síntesi possible de la participació de Monbiot en el cicle de debats del CCCB El món que necessitem.

Volar o no volar comença a ser una discussió ètica en alguns ambients; per exemple, al món acadèmic. Cal reconèixer que un dels factors que més han estimulat els ràpids avenços en totes les disciplines durant les passades dècades ha sigut la mobilitat internacional, el fet que investigadors de tots els continents poguessin trobar-se i treballar junts. Discutir en persona amb acadèmics que hem estat llegint durant mesos, organitzar seminaris amb participants de diferents cultures, seguir parlant després de les sessions oficials fent un cafè, poden ser factors clau per inspirar noves idees i establir acords de col·laboració. Però aquesta creixent mobilitat internacional té un cost en contaminació, i per això algunes veus proposen reduir els desplaçaments i fomentar les trobades per videoconferència.

Segons va exposar Monbiot, renunciar a viatjar tant, i especialment a volar, és una de les mesures més efectives que tots podem adoptar per contribuir a la lluita contra l’escalfament global. L’altra mesura que va recomanar és una dieta vegana, perquè una alimentació basada en productes animals exigeix grans quantitats de terra, aigua i energia, i emet massa gasos d’efecte d’hivernacle. Monbiot no només va criticar la ramaderia intensiva sinó també l’extensiva, perquè és una de les principals causes de desforestació i competeix per la terra amb les espècies salvatges.

Davant les renúncies que Monbiot demana, hi ha gent que es queixa que els ecologistes semblen una colla de catastrofistes amargats que ens volen prohibir els pocs plaers que encara ens queden. Però el que es proposa aquest activista és tot el contrari: redescobrir-nos plaers profunds que, segons ell, la nostra societat està oblidant.

Monbiot va denunciar que la nostra civilització ens imposa una forma de vida que ens fa infeliços. La precarietat laboral i la creixent desigualtat econòmica configuren un sistema injust, en què la majoria de la gent se sent maltractada. Frustrats i avorrits amb una vida que no ens satisfà, cerquem una promesa de felicitat en el vol barat que ens permet passar una setmana de vacances en un país exòtic, però al final tampoc ens acaba d’omplir perquè no fem un viatge real de descobriment i aventura. Monbiot ens proposa renunciar a volar sobre la Terra, contaminant-la, i ens convida a caminar-hi, coneixent-la i gaudint-la. En comptes de volar a un altre continent per passar una setmana de vacances, ens suggereix descobrir la natura que ens espera a prop de casa. Monbiot defensa que sortir a explorar boscos, pujar muntanyes, remuntar rius, observar la intel·ligència dels animals salvatges o cultivar un hort desperta en nosaltres emocions plaents, perquè ens fa reconnectar amb l’animal que som, i tornar a sorprendre’ns i meravellar-nos amb la bellesa natural com fan les criatures.

Segons Monbiot, quan el capitalisme embogit arrasa ecosistemes, destrueix també la nostra possibilitat de fugir d’aquest sistema injust, i gaudir d’una felicitat profunda davant la qual els suposats plaers que ens promet el consumisme es revelen banals. El perill és que no només exterminem espècies sinó que les oblidem. Oblidem com són de fascinants cada ocell i cada planta, i les emocionants aventures de descoberta que ens esperen en boscos i oceans. Ho oblidem fins i tot en el llenguatge, perquè parlem de la natura com si fos una màquina, anomenant-la amb termes avorrits que la simplifiquen, en comptes de celebrar la seva riquesa i d’invocar els seus dons amb la bellesa de les paraules.

Monbiot és un apassionat defensor del rewilding, com demostra el seu llibre Salvaje, traduït al castellà per Capitán Swing. La seva proposta no només inclou restaurar ecosistemes malmesos, reintroduir les espècies salvatges que hem expulsat dels seus hàbitats i renaturalitzar les ciutats, sinó sobretot fomentar la nostra reconnexió amb la natura, perquè en destruir-la ens neguem la possibilitat d’una vida plena.