Sabrem respondre al repte de la immigració?

Professora de filosofia de la UABOferir un lloc segur i una segona oportunitat a les persones que fugen de la guerra i la fam és un dels grans reptes del segle XXI. Ningú no dubta que la immigració és un dels problemes més greus que tenim, però la gravetat dependrà, sobretot, de si som capaços de trobar-hi bones solucions o, per contra, adoptem mesures que l’empitjoren. Idees embogides com ara separar els infants dels seus pares –tal com han estat fent les autoritats dels Estats Units a la frontera amb Mèxic– són un clar avís dels inferns que som capaços de crear. La imaginació humana és massa bona inventant formes de tortura, i sempre hi ha polítics disposats a redactar les lleis que les justifiquen.

En el debat públic que necessitem per trobar les millors solucions caldria tenir en compte les següents quatre idees. En primer lloc, ens hem de prendre seriosament l’escalfament global i la catàstrofe ecològica, perquè són i seran causes de migracions. Cada vegada hi ha més historiadors i climatòlegs estudiant com el clima del passat va influir en esdeveniments històrics, i alertant que variacions modestes de temperatura poden precipitar canvis radicals en la nostra manera de vida. Un exemple és la Petita Edat de Gel que es va produir del segle XIV al XIX. A Europa, durant els períodes més freds, les collites van disminuir de manera dràstica, la fam es va expandir i va haver-hi morts massives i revoltes socials.

Actualment, el canvi climàtic ja està afectant les nostres vides. Les guerres de Síria i el Iemen, i diversos conflictes a l’Àfrica, tenen com una de les seves causes fonamentals la manca d’aigua, i la consegüent disminució en la producció d’aliments. Els científics alerten que al llarg d’aquest segle la temperatura pujarà entre 2 i 5 graus, depenent de si reduïm o no les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, i no les estem reduint. Aquesta pujada de temperatura no sols escalfa l’atmosfera sinó que la transforma radicalment, i altera el règim de pluges i vents. També el mar s’escalfa, es fa més àcid, i augmenta de nivell. I al canvi climàtic cal afegir-hi la contaminació, la desforestació i l’esgotament de la fertilitat de la terra. Aquesta tempesta perfecta alterarà tots els ecosistemes: moltes espècies d’animals, plantes i microorganismes es desplaçaran, canviaran la seva fisiologia i/o la seva conducta, o desapareixeran en una extinció massiva que ja fa dècades que va començar. Les migracions humanes seran massives.

En segon lloc, als éssers humans ens agrada pensar que som esperits encarnats, subjectes racionals. Però som, sobretot, cossos vulnerables que necessiten un lloc segur per viure, respirar aire net, beure aigua potable i menjar aliments nutritius. Si ens pensem a nosaltres mateixos com a animals, tot s’entén millor. Els nostres avantpassats caçadors-recol·lectors, que coneixien la natura molt millor que bona part de la societat actual, es desplaçaven sovint buscant un clima més suau, aigua i aliments. Durant la major part de la nostra existència, els humans hem sigut nòmades, i els moviments migratoris no són cap novetat. El que és nou és generar una catàstrofe ecològica que afecta el planeta sencer. Si la resposta de cada cop més governs són règims feixistes i conflictes bèl·lics, els migrants no tindran on fugir. I els migrants, en unes dècades, podríem ser també nosaltres.

En tercer lloc, donar una segona oportunitat als migrants es pot convertir en part del canvi civilitzatori que necessitem. L’escalfament global l’estem produint entre tots, amb l’agricultura i la ramaderia industrials, amb l’ús del cotxe i l’avió, amb un estil de vida que requereix ingents quantitats d’energia per estar sempre connectats a internet, i un model consumista que genera i transporta per tot el planeta productes d’usar i llençar. La realitat de la immigració ens hauria de fer entendre què és realment important i què no, i ajudar-nos a buscar formes de vida més sostenibles. Per exemple: l’Espanya rural s’està buidant. Per què no la repoblem amb migrants i engeguem projectes d’agricultura ecològica, producció d’energies renovables i ecoturisme sostenible? Per què no contractem migrants per protegir els parcs naturals, la xarxa natura 2000 i la biodiversitat que acullen?

I, finalment, els estats més rics, entre ells Espanya, dediquen una part considerable del seu pressupost a l’exèrcit, la recerca militar i la producció d’armes. ¿I si invertim aquests diners a acollir migrants, ajudar els seus països d’origen i buscar entre tots maneres d’aturar la catàstrofe ecològica?