Salut mental: la gran desconeguda

La salut mental és encara una gran desconeguda per a molts ciutadans i alhora és un dels grans reptes que tenim com a societat i país. Quan ens referim a la salut mental ho fem en relació a la seva contribució a tots els aspectes de la vida humana; per tant, ho fem des d’una relació recíproca amb el benestar individual i comunitari.

Les societats que es preocupen de la salut mental de la seva ciutadania i la cuiden generen més benestar col·lectiu i promouen que les persones que hi conviuen tinguin més capacitat i recursos per sobreposar-se a les adversitats de la vida. Si ens centrem en els infants i adolescents, aquest aspecte encara pren més rellevància, ja que estem davant d’etapes de la vida cabdals en què les conseqüències d’una salut mental deficitària poden reduir significativament les seves oportunitats en termes de salut física, educació, lleure i treball.

Estem davant d’una prioritat mundial. Ningú no hauria de posar en dubte, per tant, que ens ha d’interessar molt com a país invertir per garantir una bona salut mental, i que ens cal situar-la, tal com diu el Pla Europeu de Salut Mental 2020, com una de les principals prioritats de la salut pública.

Malgrat que hi ha una certa dificultat a disposar de dades que ens acostin a la magnitud de la situació, sabem que la població atesa en els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil ha augmentat en els darrers anys. El 2014 es van atendre un total de 62.634 infants i adolescents, un 7% més que l’any anterior. Ens preocupen també els infants i adolescents que es troben en situacions de més vulnerabilitat social, per pobresa, per dificultats socioeconòmiques, de violència i/o per consum de tòxics, unes situacions que incrementen la probabilitat de patir una problemàtica de salut mental.

És cert que a Catalunya tenim models i marcs de treball definits. Les propostes que es dibuixen des d’alguns àmbits de l’administració pública les compartim, però ens cal destinar-hi els esforços i recursos necessaris per fer-les realitat. La situació actual malauradament no està donant resposta a les necessitats dels infants i adolescents, i no ens ho podem permetre. Les famílies manifesten que se senten esgotades, molt soles davant de la situació que estan vivint, els manca un acompanyament que els permeti situar-se millor, entendre la situació i posar en marxa estratègies adequades que garanteixin la inclusió i la participació dels seus fills i filles.

Com es detalla en l’estudi Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya, elaborat per la Federació Salut Mental Catalunya i la Fundació Pere Tarrés, que es presenta avui, ens trobem davant d’una demanda de suport i atenció en salut mental creixent; els recursos actuals són molt limitats, amb poca capacitat per donar respostes i, en alguns territoris, en funció del tipus de servei, quasi inexistents. Actuem habitualment de manera reactiva, sense disposar d’estratègies que permetin anticipar-se i prevenir les situacions. Aquest és un dels elements clau que cal desenvolupar.

Ens hem de preguntar, per tant, quina és la resposta. Com podem garantir una millor atenció a la salut mental dels nostres infants i adolescents?

Efectivament, els programes i serveis existents estan saturats i, en general, cal una dotació més alta i pensar-ne de nous (especialment per a l’etapa de l’adolescència) per garantir que hi pugui accedir tothom i que els problemes es puguin abordar amb la quantitat i la qualitat necessàries.

Però, com sabem, el repte de la salut mental va més enllà dels recursos per diagnosticar i atendre els problemes que planteja. Només cal pensar en els entorns on viuen i conviuen els infants i adolescents: l’escola o l’institut, l’esplai o altres espais de lleure i, per descomptat, casa seva, amb la seva família. Quan hi ha dificultat social, a més, tenim els serveis socioeducatius i els centres on poden residir aquests menors. En aquests entorns és on es desenvolupa i enforteix la salut emocional i, per tant, considerem que és absolutament prioritari centrar-hi la mirada: capacitar i acompanyar els adults (famílies i professionals) per assolir un vincle segur amb els infants. És important detectar a temps signes d’alerta, perquè cadascú pugui assumir les responsabilitats que li pertoquen, cadascú des del seu àmbit. Cal posar el menor al centre i articular les respostes de manera conjunta incorporant totes les veus i els sistemes que sovint no s’entenen o es miren amb recel, cadascun des de la seva parcel·la.

Cal que les polítiques públiques en salut mental arribin a tot el territori català. Queda molt recorregut, hi ha compromisos polítics que plantegen fites importants en aquest àmbit, de manera que l’oportunitat és aquí i ara. Ara toca ser operatius i arremangar-nos per fer un salt qualitatiu en l’atenció a la salut mental dels nostres infants i adolescents, perquè visquin plenament aquesta etapa i puguin desenvolupar totes les seves potencialitats.