25/03/2022

Talent femení a la fuga

Una canonada que perd (leaky pipeline) és la metàfora que es fa servir per explicar el talent femení que es veu exclòs, i que per tant es va perdent, a mesura que es progressa en la carrera investigadora o acadèmica. Les dades ens informen de com va disminuint el nombre de dones cada cop que es puja un graó en la carrera. Si quan s'arriba al doctorat la distribució és del 50% entre homes i dones, en el màxim nivell hi ha tres homes per cada dona. Aquesta diferència en els llocs alts de la carrera constitueix la segregació vertical.

Inscriu-te a la newsletter Comprar-se la democràciaLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Per cert, en els casos en què hi ha segregació horitzontal, és a dir, àmbits de coneixement més masculinitzats (com les enginyeries) o més feminitzats (com les ciències de la salut), la segregació vertical existeix igualment. Bé, per ser exactes, en el cas dels àmbits masculinitzats, la segregació vertical és molt petita perquè hi ha un nombre reduït de dones tant en els llocs baixos com en els llocs alts de la carrera.

Cargando
No hay anuncios

Hi ha molts estudis arreu que posen de manifest aquesta segregació vertical en el món acadèmic i científic, però no n’hi ha tants que s’endinsin en les causes. Per això és molt rellevant l’estudi que dimarts va presentar l’Ajuntament de Barcelona: Dones i ciència a Barcelona. Una anàlisi qualitativa dels factors que incideixen en la trajectòria de les investigadores. És important estudiar-ne les raons perquè si entenem la segregació com una malaltia social, ens en podrem curar si descobrim què la causa i hi posem remei. 

Una de les conclusions de l’estudi és que “el context científic està regit per una cultura acadèmica masculinitzada, que es materialitza en un estil comunicatiu, en certa manera, agressiu i taxatiu”. Vull fer notar que es parla de “cultura acadèmica” “masculinitzada” i no pas que sigui exercida per tots els homes o només per una part dels homes. És la cultura que es viu i que fa anys que molts experts posen de manifest. Per això necessitem fer passes de gegant per canviar aquests estils comunicatius i remeiar, eliminar, la segregació. Les passes les hem de fer totes les persones, sense distinció de sexe ni gènere, que participem en la cultura acadèmica. La volem sana. Que ho sigui és beneficiós per a tothom. No només per a les dones.

Cargando
No hay anuncios

A més de l’estil comunicatiu, la cultura acadèmica també inclou models de lideratge i gestió dels grups de recerca, així com del personal docent i investigador en general. I sobre això també es proposen remeis per evitar que la canonada tingui fugues. En aquest sentit, deixo aquí la piulada que aquesta setmana va fer Jen Heemstra, una científica de la Universitat d’Emory (Atlanta, EUA): “Al final de la meva carrera, no m’importarà gens ni mica quin és el meu índex h o quants articles he publicat. Tanmateix, m’importarà moltíssim si vaig ser una bona mentora i si vaig tenir un impacte positiu en la vida dels altres. Vull viure aquests valors cada dia des d’ara i fins llavors”.  Fa pensar, eh?