11 científiques que hauries de conèixer

27/01/2023
2 min

El dia 11 de febrer se celebrarà el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència. És aquest dia perquè es va crear durant el Fòrum Mundial d'Alt Nivell sobre la Salut i el Desenvolupament de la Dona que va tenir lloc els dies 10 i 11 de febrer del 2015 a la seu de Nacions Unides. Cada any se centra en un tema i enguany es posarà el focus en el paper de les dones i la ciència en relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Es pretén enfortir els llaços entre ciència, política i societat amb el lema “Fer avançar les comunitats per un desenvolupament sostenible i equitatiu”.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Per començar a escalfar motors us proposo recordar 11 científiques que haurien de ser conegudes per tothom, algunes perquè són de les poques que han guanyat el Nobel i d’altres perquè l’haurien d’haver guanyat. Comencem per la més fàcil: Marie Sklodowska Curie, que és l’única persona que ha guanyat dos premis Nobel en dos àmbits diferents, el de física i el de química; com és sabut, pels seus treballs en la radioactivitat. Més a prop en el temps, el 1986, hi trobem la neuròloga italiana Rita Levi-Montalcini, que va guanyar el de Medicina pel descobriment del factor de creixement nerviós.

Tot seguit, recordem-ne dues de recents amb una troballa realment transformadora. La francesa Emmanuelle Charpentier i l’estatunidenca Jennifer Doudna, que van rebre el Nobel de química l’any 2020 pel desenvolupament del CRISPR, una mena de tisores genètiques amb les quals es pot canviar l'ADN d'animals, plantes i microorganismes amb gran precisió, i que permetrà en el futur guarir diverses malalties. 

Seguim amb la Rosalind Franklin, que va ser crucial perquè Watson i Crick descobrissin l’estructura de l’ADN i guanyessin el Nobel el 1953, sense que ells la reconeguessin. I una dècada abans que ella, Hattie Alexander, una pediatra que va portar a terme treballs científics amb bacteris que van ser cabdals en la recerca sobre l’ADN. 

Les cinc següents les va destacar la CNN l’any passat com les que podrien haver estat guardonades amb el Nobel. Marilyn Hughes Gaston, una metge afroamericana que va demostrar com es podien prevenir les infeccions derivades de l’anèmia falciforme, una malaltia hereditària en la qual el cos no pot produir hemoglobina normal. La nord-americana Mary-Claire King, que va descobrir el paper que jugava una mutació del gen BRCA1 en el càncer de mama i d'ovari. L’hongaresa Katalin Karikó, pionera en l'ús de l'ARN missatger sintètic per combatre malalties i que és la base de les vacunes contra el covid-19 més utilitzades. 

I les dues que fan onze: Carolyn Bertozzi, capdavantera en un nou camp anomenat química bioortogonal, que se centra en les reaccions químiques dins de les cèl·lules vives; i Jocelyn Bell Burnell, física d'Irlanda del Nord que sent estudiant de postgrau va contribuir al descobriment del púlsar, un fenomen astronòmic. El mèrit, però, se’l va endur el seu supervisor, que va rebre el Nobel de física l'any 1974. 

Va, segur que fins al dia 11 en pots trobar 11 més.

Marta Aymerich és vicerectora de la UOC
stats