Estan depilant les barbes dels nostres veïns, de manera que ja podem anar posant en remull les nostres. La variant òmicron del covid ha arribat. Ja ens comencen a dir que “vigilem” amb els sopars d’empresa previs a les festes. Què vol dir vigilar? Els ho diré. Vol dir no embolicar-se amb el de màrqueting si no és estrictament necessari. Als sopars d’empresa, facin-me cas, emboliquin-se només amb els de la seva bombolla. Per tant, amb els del seu departament.
Sé que això és demanar molt. Justament els del seu departament són de la seva bombolla perquè hi passen més estona que amb la família. I ja se sap que la consanguinitat no és bona, que ho preguntin als Borbons. La gràcia dels sopars d’empresa, justament, és que els que no es coneixen es coneguin i gràcies a les copes (que no entren al preu del menú tancat) i al karaoke (optatiu) s’acompanyin a casa o, si ho volen més pràctic, al lavabo.
Pensin, estimats i estimades treballadors i treballadores per compte aliè, que el de màrqueting ja té fama de, a cada sopar d’empresa, tirar la canya allà on li sembla que hi ha peix. Pensin que els fòrums d’internet són plens de gent que ha caigut al cove del de màrqueting i allà s’ha estat, mesos, cuejant, esperant whatsapps escadussers que arribaran només quan el de màrqueting vagi al lavabo. Pensin que el de màrqueting fa anys que diu que ell i la dona són com germans, que se separaria, però no ho pot fer pels diners. Si no volen que ens tanquin l’oci nocturn, només amb els del seu departament. Ho dic jo que soc autònoma i cada any, el dia dels sopars d’empresa, em convido, solitària, a una copa de bombolles i em dono les gràcies per ser tan professional amb mi mateixa.
