Màrqueting del bo

Es diu Pixie Curtis i té només 10 anys. Aquesta setmana ha aparegut en nombrosos mitjans de comunicació de tot el món per ser la propietària de dues empreses que facturen xifres rellevants i haver acumulat en poc temps una gran fortuna. Una d’aquestes empreses es diu Pixie’s Fidgets, i després de la presentació en societat de la marca, en només 48 hores, va esgotar les joguines que ven. El primer mes ja va facturar 125.000 euros.

Òbviament la notícia m’ha encuriosit i m’he preguntat si l’empresari neix o es fa. Probablement hi deu haver una mica de tot, però diria que per gestionar una empresa és imprescindible tenir coneixements mínims de no poques àrees funcionals i, probablement, una nena de 10 anys no ha tingut encara la possibilitat d’endinsar-se en el món comercial, de la producció o de les finances.

Com s’ho fa, doncs, Pixie? Qui hi ha darrere seu? Doncs Roxy Jacenko, la seva mare, directora d’una important empresa de relacions públiques a Sidney. Roxy és la que té tots aquests coneixements necessaris per a tirar endavant una companyia. De fet, aquests coneixements deuen ser molt bons, ja que Pixie’s Bows, l’altra empresa “de Pixie” que fa accessoris per als cabells, la va crear la seva mare quan ella era només un nadó.

Roxy diu a les entrevistes que li fan que la seva filla té un “important impuls com a emprenedora”, però la idea del primer negoci va ser seva. La idea del segon negoci també va ser seva. Utilitza, en el sentit que li voleu donar a la paraula utilitza, la seva filla per a vendre més. I la utilitza també perquè avui, en lloc de parlar d’un altre tema rellevant del món de l’empresa, estiguem parlant d’elles dues. De Pixie i Roxy.

Deu ser perquè sense ni adonar-nos-en han llançat una campanya d’àmbit mundial per a vendre més. ¿Màrqueting del bo? Un altre dia parlem de l’ètica dels pares.