Ciutadania metropolitana?
Aquesta tardor s’estan duent a terme uns tallers de participació ciutadana per discutir l’Avanç del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDU). Aquest pla traça les grans línies de desenvolupament territorial de l’àrea metropolitana de Barcelona i és una peça clau per al model urbanístic dels pròxims anys. Les sessions es plantegen en forma de debats als col·legis professionals (ambientòlegs, arquitectes, enginyers, etc.) i sessions ciutadanes als diversos municipis metropolitans. Mentre que la primera línia de debats s’adreça a col·lectius especialitzats, la segona té l’objectiu d’acostar l’urbanisme metropolità a la ciutadania. Paral·lelament, s’han obert uns canals de participació online (recollida de suggeriments i una enquesta) i s’ha dissenyat una exposició (Metròpolis de ciutats) que es podrà visitar en diversos municipis de l’àrea metropolitana.
L’urbanisme és un instrument clau per al model metropolità del futur. Tanmateix, acostuma a ser una disciplina de fort contingut tècnic, restringida a un perfil professional i amb dificultats per fer-la accessible a tothom. ¿Com es pot fer que la ciutadania entengui les directrius d’un pla i sobretot quines són les implicacions d’un model de desenvolupament concret? ¿És possible aconseguir que la ciutadania s’interessi per la temàtica metropolitana?
A Mont-real es va aprovar un document semblant al PDU l’any 2011 després d’un procés de participació ciutadana. En aquest cas, més de 300 ajuntaments, administracions supramunicipals, associacions (ecologistes, a favor del transport públic o de l’agricultura, de defensa del patrimoni, etc.) i altres actors (com els sindicats o les cambres de comerç) van presentar informes en relació al contingut del pla. Després d’un període de debat, finalment el pla es va aprovar incorporant alguns suggeriments sorgits en el procés participatiu, que va aconseguir també que alguns alcaldes de municipis perifèrics canviessin d’opinió i votessin a favor del pla.
Des de l’aprovació del pla, cada dos o tres anys (2013, 2015 i 2018) es fa un fòrum, anomenat àgora metropolitana. L’objectiu és fer un seguiment d’aquest pla urbanístic i fer pressió ciutadana perquè es compleixi. Quan s’analitza en detall el tipus de participants, veiem que són sobretot electes locals, tècnics i funcionaris municipals, i representants de grups organitzats de la societat civil. La ciutadania no organitzada, és a dir, persones que hi assisteixen a títol personal, pràcticament no hi participa.
El procés que s’inicia a Barcelona, doncs, té el repte d’arribar al conjunt de la població i de transcendir el cercle dels habituals: professionals i tècnics, majoritàriament en masculí. Si el llenguatge urbanístic, com també els diversos temes associats (mobilitat, habitatge, etc.), esdevé entenedor i accessible, adaptant-lo a diversos registres (visuals, experimentals), serà més fàcil aconseguir crear un debat ciutadà sobre el model de territori. I si entenem què ens hi juguem en aquesta partida (la salut, l’accés a l’habitatge, la mobilitat), tindrem més eines per exigir-ne l’execució.
