Eleccions i debats metropolitans
Durant els mesos d’abril i maig s’han fet tres debats preelectorals impulsats pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Organitzats a partir de tres eixos (habitatge, economia i governança), en cada debat es feia una petita presentació del tema per part de persones expertes i després prenien la paraula els representants de les diverses forces polítiques de l’àrea metropolitana. En línies generals, les persones candidates a les eleccions municipals van coincidir a dir que l’escala metropolitana és important per a l’elaboració de polítiques en medi ambient, economia o habitatge, per exemple, tot i que van tenir més dificultats a l’hora de fer propostes concretes en clau metropolitana. Sí que es va reivindicar que projectes com el de les Tres Xemeneies del Besòs poguessin fer-se amb una perspectiva metropolitana, i no pas local.
Un element que va sorgir en els tres debats va ser la necessitat de millorar la governança metropolitana actual. En aquest sentit, l’elecció directa de l’alcaldia o l’assemblea metropolitana va ser una de les propostes destacades, amb tres arguments. En primer lloc, per augmentar la legitimitat de les persones escollides, ja que ara són escollides al seu municipi, i no a escala metropolitana. En segon lloc, per poder-se dedicar exclusivament a la política metropolitana, ja que ara és compartida (i sobrepassada) amb la dedicació al dia a dia del municipi que representen. En tercer lloc, per enfortir el lideratge de la institució i donar-la a conèixer, ja que per a la ciutadania és desconeguda. D’altra banda, es va reivindicar potenciar el Consell d’Alcaldes metropolità, un òrgan constituït pels trenta-sis alcaldes i alcaldesses de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que ja existeix però que no es reuneix.
Una altra qüestió destacada per les persones participants va ser el sistema fiscal i de finançament metropolità, que actualment té algunes carències. Per exemple, cada municipi cobra els tributs metropolitans de manera diferent i el cadastre no és unitari. Una sensació compartida és que la ciutadania paga a l’AMB per recàrrec o sanció, però no s’explica ni per a què són els impostos ni com es distribueixen en el territori. Millorar el sistema de finançament, fent-lo més entenedor i senzill, també ajudaria a legitimar la institució metropolitana.
Finalment, la qüestió dels límits territorials també va ser objecte del debat. En efecte, hi va haver un consens al considerar que el territori de l’AMB és massa petit i que no reflecteix l’escala dels problemes. Es va posar sobre la taula que cal trobar instruments de governança per a tota la regió metropolitana, és a dir, per a una xarxa de ciutats que va més enllà de l’AMB (Sabadell, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Mataró, Granollers, etc.), que en total sumen més de 5 milions de persones.
En resum, passades les eleccions del 26 de maig, trobem tres escenaris possibles pel que fa a la governança metropolitana. El primer és l’'statu quo', és a dir, no canviar res i continuar com fins ara. El segon escenari és la reforma progressiva: reforçar la institució en el marc de la llei actual, utilitzant mecanismes ja existents, potenciant les competències i simplificant el finançament. El tercer seria el més radical, transformant la institució amb un canvi de llei per tal de modificar el mode d’elecció o els límits territorials, per exemple. Tant el segon com el tercer escenari requereixen voluntat política i ganes d’entendre’s, superant les lògiques partidistes i les mirades localistes. En el cas de la ruptura, cal la col·laboració de la Generalitat, ja que estem parlant de fer una reforma que implica un canvi legislatiu i qüestiona l’organització territorial de Catalunya. Aquest és un dels temes pendents, que tard o d’hora s’haurà d’abordar i en què la governança metropolitana tindrà un paper clau. Per ara, però, no sembla que sigui una prioritat en l’agenda política.