Macromasclismes

SociòlogaL'últim 8 de març moltes dones vam tenir una sensació extraordinària: després de tant temps intentant fer retrocedir el masclisme, sembla que per fi anem endavant. Una generació de dones joves ens ho confirma, sortint al carrer, exigint els seus drets, practicant la igualtat. I també hi van sortir molts homes, sobretot homes joves que han comprès que la igualtat és absolutament necessària, que no es pot seguir desenvolupant una violència masclista mortífera, de la qual molts d’ells ja se senten avergonyits. Per fi.

Per fi el terme 'feminista', que ha estat sempre utilitzat com una desqualificació que feia que l’opinió d’una dona que se’n reclamés quedés immediatament sota sospita, va deixar de ser un terme infamant. Comença, fins i tot, a ser un epítet positiu, que confereix una certa confiança. El feminisme és, en aquest moment, un dels moviments socials més esperançadors, enfront de tants retrocessos ètics i polítics que estem vivint. Els seus objectius són clarament civilitzadors, en una etapa en què cal anar el més enllà que es pugui en aquesta direcció i en què aquest moviment ha passat de tenir com a objectiu únic l’alliberament de les dones a presentar-se com un projecte de canvi social i econòmic, que denuncia els excessos del capitalisme i el seu menyspreu per la vida i tot allò que la fa possible.

De cop, però, un conjunt de símptomes ens retornen a la realitat. Un dels més punyents: vau veure el programa 'Salvados' de diumenge passat? Mestres, pares, mares, no us el podeu perdre, si voleu saber què passa en la vida dels vostres fills i filles, del vostre alumnat. Noies que expliquen com van les relacions sexuals entre adolescents, com les agafen pel coll, per exemple, fins al punt que creuen que les escanyaran, com els enfonsen el puny a la boca, i, encara més sorprenent, com accepten qualsevol tipus de pràctica violenta sense cap ganes, només perquè ells les insulten, s’imposen, i elles tenen por i no s’atreveixen a dir que no. La cara de desolació d’algunes d’aquestes noies és ben colpidora. Aquesta és avui la sexualitat adolescent, impulsada a cop de pornografia, a cop de 'reggaeton' groller i brutal, amarat d’una impudícia masclista que constitueix el seu únic tema i argument.

Mentre d’una banda s’intenta anar reduint la violència contra les dones en l’àmbit públic, on és més controlable, tot fa pensar que avança greument en el terreny privat, fins i tot en un aspecte aparentment tan distant de la violència com són les relacions sexuals. A Espanya s’ha passat de la repressió sexual més total durant el franquisme a la permissivitat sense límits i sense normes de cap tipus. Un progrés? En molts aspectes, sí. Però ho hauria estat sobretot si aquest canvi hagués anat acompanyat d’una educació afectivo-sexual a les noves generacions, d’una educació que els hagués permès conèixer el funcionament de la sexualitat, la seva importància, el seu vessant afectiu. No ha estat així, l’Església i la dreta s’hi han oposat frontalment, i han preferit que la gent jove pateixi les conseqüències d’una ignorància absoluta, d’uns aprenentatges nefastos fets mitjançant la pornografia, i que en paguin els costos, fonamentalment, les noies. Com si no parlar de sexualitat impedís que es practiqui, en una demostració màxima de cinisme.

I seguim igual. La conselleria d’Educació de Navarra ha llançat aquest any un programa de coeducació, Skolae, preparat des de l’any passat amb la formació del professorat, amb l’objectiu de promoure la igualtat entre nois i noies, aprendre a tenir cura de si mateixos i de l’entorn, conèixer les pròpies capacitats... Un programa molt similar als que en altres moments s’han dut a terme a Andalusia, Euskadi o Astúries. Molt similar també al que recomana la llei contra la violència de gènere del 2004, la d'igualtat del 2007 i la d’igualtat entre homes i dones de Catalunya del 2015 (per cert, sense cap implementació educativa, fins ara). Entre els objectius hi ha, naturalment, l’educació afectivo-sexual, amb informació evidentment proporcionada a cada edat. Doncs bé, quan tot just s’inicia el treball a les escoles, aquest curs, Skolae ja ha estat denunciat per Vox davant de la Fiscalia General de l’Estat. I, naturalment, s’acusa el programa de voler corrompre les criatures amb l’ús de pornografia i coses similars.

La denúncia de Vox ha estat arxivada, però també han denunciat el programa Skolae la Concapa, la UPN, el PP i el bisbat, que ha organitzat reunions amb les famílies als pobles. I fins i tot un grup de cantants. Una de les coses que assenyala Skolae és que moltes de les lletres de cançons de moda són terriblement sexistes i es troben a la base d’aquestes actituds brutals dels nois i porugues de les noies, devaluades pels seus propis ídols juvenils. Immediatament han sortit aquests cantants a cridar la seva indignació: censura, censura! Però si són cançons d’amor! Quin concepte de l’amor s’està difonent avui entre aquests joves? Ara el futur de Skolae està compromès, i si arriba a retirar-se, la coeducació i l’educació sexual quedaran bloquejades per molt temps. Ens hi juguem molt. No ens sorprenguem després de sentir declaracions com les que va recollir Évole la setmana passada.

Ens pensàvem que ja estàvem a la fase de denunciar els micromasclismes. Doncs no. Estem encara en plena fase de macromasclismes, i potser seran més durs en el futur, si no hi fem front de seguida. Cada avenç del feminisme suscitarà resistències, que ja es manifesten. Cal que ho tinguem present.