La 'marimorena'

Ryanair s'oblida del català als seus avions. Se n'oblida perquè si ho diuen en castellà tothom ho entén i llestos. Que Ryanair no faci servir el català no és pitjor que posar-lo a la cua de la seva megafonia insolent. Tots els bilingües català-castellà ja hem entès que ens hem de cordar el cinturó i que no es pot fumar. Fa estona que comprenem la seva amabilíssima benvinguda quan finalment la veu parla en aquella llengua que no tracten de llengua, sinó de petit trosset de dignitat de quatre refotuts pesats. La llengua és també literatura, poesia, art. Però en la megafonia d'un avió, ni literatura ni poesia, simple informació, per tant, si no serveix per comunicar, de què carai serveix? De res. Aquest és el seu missatge real. Aquí teniu, pesats, la vostra inútil llengüeta. Podem estar contents, podem ignorar el que passa o ens podem posar a cridar que no som estúpids. O també podem anar a pidolar que, per favor i pagant, ens tornin a col·locar la nostra llengüeta a la cua d'una megafonia estèril. Però si acceptem la pantomima que la degrada només perquè no mori, l'haurem d'enterrar igualment, el sentit comú se n'ocuparà.

La gelosia d'un nen pel seu germà és fomentada per l'actitud d'un adult, la mare. Però l'objecte odiat irracionalment pel confrontament és el germà. Estimo el castellà com estimava la meva germana quan era petita i em sap greu no poder-lo estimar millor. Odio detestar i estic cansada de pensar més en què parlo que en parlar. El català és la meva llengua, la dels meus pares. Vaig aprendre el castellà al carrer, a la televisió i a l'escola. L'anglès només als llibres, per això quan el parlo no m'entenen. I l'italià de gran, per passió.

Avui és 23 de desembre, demà Nochebuena , i per continuar la tradició, Feliz Navidad , Merry Christmas , Buon Natale i, finalment, per als éssers extraplanetaris que no m'hagin entès: Bon Nadal.