Com desenvolupar una vacuna contra el covid-19 per a tothom

Durant les primeres setmanes del 2020 la gent va començar a adonar-se que el covid-19 podia ser la temuda però esperada "malaltia X": una pandèmia global causada per un virus desconegut. Tres mesos després, la majoria de la població mundial està confinada, i és evident que no estem més sans que els nostres veïns –en l'àmbit local, nacional i internacional.

Uns sistemes sanitaris forts, una capacitat adequada per fer proves i una vacuna eficaç i universal seran clau per protegir la població contra el covid-19. Però garantir que ningú quedi enrere requereix no només una inversió col·lectiva sense precedents sinó també una estratègia molt diferent.

Els investigadors de les universitats i les empreses de tot el món s'afanyen a desenvolupar una vacuna. I el progrés actual és encoratjador: ja hi ha 73 vacunes candidates que s'estan explorant activament o que estan en desenvolupament preclínic, i n'hi ha cinc que ja han entrat a la fase de les proves clíniques.

Aquests enormes esforços només són possibles gràcies a una inversió pública molt important, incloent-hi la dels Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units i la de la Coalició per a les Innovacions en Preparació per a Epidèmies (CEPI). Aquesta última organització, una entitat finançada amb fons públics i sense ànim de lucre, es va constituir arran de l'epidèmia de l'Ebola sorgida el 2014 a l'Àfrica occidental amb l'objectiu d'impulsar la recerca i el desenvolupament de vacunes que es puguin desplegar durant els brots d'una malaltia.

Fins ara la CEPI ha rebut, provinents de diversos governs, 765 milions de dòlars addicionals d'un paquet previst de 2.000 milions de dòlars per finançar el desenvolupament de la vacuna contra el covid-19. L'Autoritat per al Desenvolupament i l'Avenç de la Recerca Biomèdica, que forma part del departament de Salut i Serveis Socials dels Estats Units, ha invertit força en projectes de desenvolupament de vacunes amb Johnson & Johnson (450 milions de dòlars) i Moderna (483 milions de dòlars). I el 4 de maig la Unió Europea té la intenció de mobilitzar més fons públics per fer front a la pandèmia en un congrés en línia en què els països podran anunciar els seus compromisos de finançament.

Però només amb la inversió no n'hi ha prou. Per tenir èxit, tot el procés d'innovació a l'entorn de la vacuna, des de l'R+D fins a l'accés a la vacuna, s'ha de regir per unes regles de compromís clares i transparents basades en objectius i mesures d'interès públic. Això, al seu torn, requerirà un equilibri clar entre els interessos públics mundials i els nacionals.

El primer pas fonamental és adoptar una estratègia dirigida a fer que tant les inversions públiques com les privades tinguin un objectiu comú clarament definit: desenvolupar una vacuna eficaç, o més d'una, contra el covid-19 que es pugui produir ràpidament a escala mundial i estigui disponible universalment i de manera gratuïta. Per arribar a aquest objectiu calen normes estrictes en matèria de propietat intel·lectual, establiment de preu i fabricació, dissenyades i aplicades de manera que fomentin la col·laboració internacional i la solidaritat, i no la competència entre països.

En segon lloc, per maximitzar l'impacte sobre la salut pública i accelerar els avenços, cal que l'ecosistema d'innovació funcioni sobre la base de la intel·ligència col·lectiva. La innovació científica i mèdica prospera i progressa quan els investigadors intercanvien i comparteixen el coneixement en obert, cosa que els permet basar-se en els èxits i els fracassos respectius en temps real.

Però la ciència de propietat d'avui en dia no segueix aquest model. Per contra, promou la competència secreta, prioritza l'autorització reguladora dels països rics en detriment d'una disponibilitat àmplia i un impacte en la salut pública global i posa barreres a la difusió tecnològica. I, malgrat que les associacions benèfiques de propietat intel·lectual com la que Costa Rica ha proposat a l'Organització Mundial de la Salut poden ser útils, corren el risc de ser ineficaces mentre les empreses privades amb ànim de lucre conservin el control sobre tecnologies i dades crucials –tot i haver-se generat per mitjà d'inversions públiques.

D'altra banda, aquest funcionament col·lectiu és vital a l'hora de seleccionar i posar a prova les vacunes més prometedores. En cas contrari, la llicència de comercialització pot anar a parar al candidat amb més recursos i no pas al més adequat.

En tercer lloc, els països han de fer un pas endavant per construir i reforçar el seu potencial de fabricació, especialment els països en desenvolupament. Encara que probablement no es podrà disposar d'una vacuna contra el covid-19 fins d'aquí un any o un any i mig, cal un esforç immediat i coordinat per establir una capacitat i unes infraestructures públiques i privades que permetin produir ràpidament els milers de milions de dosis que es necessitaran.

Com que encara no sabem quina vacuna resultarà més eficaç, potser haurem d'invertir en diferents recursos i tecnologies. Això suposa un risc tecnològic i financer que només es pot superar amb l'ajut d'estats emprenedors que tinguin el suport d'un finançament col·lectiu impulsat per l'interès públic, com ara el dels bancs de desenvolupament nacional i regional, el Banc Mundial i les fundacions filantròpiques.

Finalment, qualsevol programa de desenvolupament de la vacuna ha d'incloure des del primer moment unes condicions que garanteixin un accés global, equitatiu i assequible a la vacuna. Això permetria que les inversions públiques s'estructuressin no pas com un suport financer o un simple element per fixar el mercat sinó més aviat com un element que modeli un mercat proactiu, impulsat per objectius públics.

L'establiment de preus de les vacunes contra el covid-19 hauria de reflectir tant el pes de la contribució pública a l'hora de desenvolupar-les com la urgència i la magnitud de la crisi de salut mundial. Hem d'anar més enllà de les declaracions de compromís genèric i de principis i introduir condicions concretes que permetin que les vacunes puguin ser gratuïtes en el moment d'implementar-les. Els responsables polítics també s'haurien de plantejar l'ús de llicències obligatòries perquè els països facin l'ús més adequat de les eines i les tecnologies disponibles.

És essencial que tinguem mecanismes d'adquisició col·lectiva que garanteixin una assignació justa i un accés global equitatiu a les noves vacunes quan estiguin disponibles. L'objectiu primordial ha de ser evitar que les economies avançades monopolitzin l'oferta global o aglutinin la demanda dels països més pobres.

La crisi del covid-19 ens obliga a descartar la mateixa estratègia de sempre. Ja que els països es mobilitzen col·lectivament contra la pandèmia mitjançant crides a una aliança global, congressos per obtenir garanties de finançament, reunions del G-20 i la imminent Assemblea Mundial de la Salut, no ens podem permetre perdre aquesta oportunitat. Aquests esforços col·lectius han d'incloure regles de compromís clares i aplicables que obliguin tots els socis a optar decididament per la innovació sanitària basada en l'interès públic: una vacuna eficaç contra el covid-19 que es pugui posar a l'abast de tothom ràpidament i de manera gratuïta.

Desenvolupar una vacuna contra el covid-19 eficaç i universal és una de les missions més urgents del nostre temps. Per sobre de tot, és una prova de foc per comprovar si la cooperació publicoprivada mundial, que els responsables polítics consideren la clau de l'èxit, maximitzarà el proveïment de béns públics o el repartiment de beneficis privats.

Mariana Mazzucato és directora de l'Institut d'Innovació i Utilitat Pública (IIPP) de l'University College de Londres

Els Torreele és directora executiva d'Acces Campaign de Metges Sense Fronteres

Traducció: Marc Rubió Rodon

Copyright Project Syndicate