Ara que és Setmana Santa i ens ve al cap Maria Magdalena, recordem que la ministra espanyola d’Igualtat, Ana Redondo, va anunciar que el govern espanyol presentaria pròximament una proposició de llei per penalitzar la persona o societat que proporcioni un indret per exercir la prostitució. Es tira endavant com a “primer pas, no definitiu, però sí important” d’un full de ruta que té com a objectiu final l’abolició de la prostitució. “Com a socialista que soc no els negaré que l’abolicionisme és un fi”, va dir.
Penalitzen tothom que ajuda a exercir la prostitució, excepte prostitutes i prostituts (no ho diuen mai, però també n’hi ha, d’homes prostituts). Penalitzen els clients (i clientes, que també n’hi ha), els amos de locals (i mestresses, allò que en dèiem “madams”), els proxenetes (i les proxenetesses)... Si de veritat volen acabar amb la prostitució han de fer una cosa semblant a la ley de vagos y maleantes del franquisme. Si la prostitució els sembla criminal, però no castiguen el criminal perquè “és una víctima”, seguirem com fins ara. Moltíssimes, moltíssimes perruqueries són prostíbuls encoberts. Més d’un cop m’ha passat que he anat a “fer-me el cap” a una perruqueria qualsevol (perquè estava buida) i he comprovat que la meva petició era excèntrica.
Jo no voldria que la meva filla exercís la prostitució. Però tampoc voldria que es dediqués al porno, que és del tot legal. L’explotació es produeix en molts oficis, com el de la moda o l’esport, amb esclaus cosint, i no volem prohibir la moda o l’esport. Volem prohibir l’explotació. Hi ha prostituts i prostitutes que per moltes raons volen exercir. A la ràdio, de tant en tant, s’entrevista aquesta dona que exerceix la prostitució amb nois que tenen alguna mancança psíquica i que també tenen drets sexuals. D’aquesta no en diem que exerceixi la prostitució, sinó que fa un servei social.
