No és això, companys, no és això...

Psicòloga social i escriptoraEl molt honorable president de la Generalitat de Catalunya, el senyor Joaquim Torra, ha anat a visitar els presoners a Estremera, Alcalá-Meco i Soto del Real, i l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i l’exconsellera de Treball, Dolors Bassa, li han manifestat el seu enuig davant la constitució d’un govern tan allunyat del 'fifty-fifty': tres dones i deu homes. Associacions diverses s’han dirigit al president Torra per expressar el seu malestar i demanar-li que s’ho repensi. La crítica des d’ERC fins a la CUP, passant pel PSC i els comuns, no s’ha fet esperar.

El preàmbul de la llei d’igualtat efectiva de dones i homes diu: ”El dret fonamental de la igualtat de dones i homes constitueix un valor cabdal per a la democràcia i és una necessitat essencial en una societat democràtica moderna que vol erradicar el sistema patriarcal, androcèntric i sexista”. La ciutadania, sobretot les dones, s’empassa a ulls clucs que els polítics creuen fermament en el que debaten, defensen i aproven al Parlament. De fet, les lleis reflecteixen el que la societat ha expressat que vol; és a dir, que la feina dels polítics és traduir en lleis la voluntat ciutadana, quan aquesta voluntat es referma en drets i valors democràtics. Però una vegada promulgades, les lleis no serveixen de res si després els polítics se les passen pel forro. Al meu entendre, és un frau.

Certament, l’article 19 de la llei d’igualtat citada, l’article que tracta la paritat, no obliga. Però, tal com ho veig, la meva pregunta no perd ni una engruna de validesa: per què s’ho passen pel forro? ¿Potser perquè en el fons no estaven d’acord amb el que van aprovar? ¿Potser van votar la llei de cara a la galeria? ¿O potser hi ha interessos polítics d’ordre superior que anul·len tota la resta? ¿Fan política els polítics per rèdits de partit i es despreocupen de fer política per a la gent? ¿O és que no tenen 'fairness'? Hi ha qui ha piulat que no hi ha excusa per justificar-ho. I no n’hi ha.

La societat empeny, es fan les lleis i es crea un cercle viciós de positivitat. Però dubto que els polítics estiguin per la labor del que, com a mínim una gran majoria, consideren nimietats, coses sense importància. De fet, què té de rellevant la paritat? I ja no diguem en el moment polític català actual, quan el que tenen entre mans és un afer no només molt més transcendent sinó l’únic substancial i crucial. Però estarem d’acord que els valors morals són part de la nostra identitat; i si no tinguéssim en compte que la igualtat d’oportunitats és un valor moral cabdal, la nostra identitat quedaria malmesa. Doncs bé, tot sembla indicar que, en el Govern d’avui, l’equitat entre homes i dones no s’ubica dins del valor moral general de la igualtat d’oportunitats. Ara com ara, la desigualtat és flagrant. I és trist haver de constatar que, des del lideratge, es desatén d’una manera tan escandalosa la imatgeria, tan potent i en absolut trivial per als aprenentatges educatius i l’assoliment real de valors morals igualitaris. Si les dones no tenen presència social, no són respectades com a tals, si les dones no ocupen primeres línies, es perden possibilitats educatives per al canvi de mentalitat, necessari per deixar d'humiliar-les, d’assetjar-les a la feina i al carrer, per tal que no se les agredeixi, ni assalti, ni violi. ¿O us penseu que totes aquestes vexacions constitueixen fragments aïllats, peces que no formen part d’un puzle, d’un entramat que configura un tot cultural? Si les vostres ments us conviden a la retrògrada desigualtat entre homes i dones digueu-ho d’una vegada i deixeu-nos de manipular amb futileses i lleis que en comptes de ser garants de benestar serveixen per esquivar-lo impunement. Potser us manquen ressorts morals?

Teniu el monopoli del poder i, per tant, la capacitat d’impulsar un ordre igualitari que heu començat subvertint amb la flagrant disparitat entre homes i dones en l’elit del Govern. Disposeu del tonatge per empènyer i potenciar de moltes maneres accions polítiques que apaivaguin les asprors que pateix la dona com a grup. I heu començat amb el peu esquerre. Primer són els valors. Per tant, hi ha qüestions que estan per damunt de la política de partits. Perquè una cosa és la política amb majúscules i una altra ben diferent les polítiques de fira. Vet aquí.

Us podeu omplir la boca de paraules boniques, manifestar que homes i dones hem d’estar en peu d’igualtat per viure la vida... Malauradament, el masclisme avui és subjacent, subtil i camaleònic. I jo vull una Catalunya amb tots els ets i uts. Un país intel·ligent, configurat per ments obertes al món, que es mostri segur i sense complexos mediocres.