Margaret Thatcher, un balanç de les llums i ombres del segle XX
Si alguna cosa és inqüestionable és que Margaret Thatcher va deixar una profunda empremta. Va ser una dona de conviccions clares, determinació absoluta i llenguatge directe, un còctel que la va catapultar a l'èxit electoral en la mateixa mesura que la va convertir en la bèstia negra de l'esquerra.
En un món dominat pels homes, va ser la primera dona que va trepitjar fort en l'escena internacional, fins a convertir-se en l'autèntica icona del conservadorisme del segle XX, superant Ronald Reagan i al mateix nivell que Joan Pau II. Pels seguidors, el seu llegat és plenament vigent; pels detractors, en canvi, és catastròfic. Però quin balanç se'n pot fer?
En l'àmbit econòmic, la seva fe cega en la superioritat de la gestió privada la va portar a desmantellar empreses públiques i limitar l'estat del benestar, una retallada de la qual la Gran Bretanya encara no s'ha recuperat en alguns àmbits com el transport o la sanitat.
La seva lluita a mort contra els sindicats va acabar amb els privilegis corporativistes, però la societat britànica va pagar un preu molt alt en forma de conflictivitat social i en atur.
La seva intransigència també va provocar la mort del militant nord-irlandès Bobby Sands en una vaga de fam que va acabar per reforçar la causa republicana. El seu successor, John Major, ja va obrir converses amb l'IRA.
El seu anticomunisme ferotge va ser un factor determinant en la caiguda de la Unió Soviètica. Sens dubte una bona notícia. Però el seu suport a dictadures com la de Pinochet qüestiona que se la presenti com una defensora de les llibertats i la democràcia.
Alguns poden tenir la temptació, orfes com estem de lideratges forts, d'emmirallar-se en les receptes de la Dama de Ferro. I potser sí que calen conviccions i determinació. Però abans caldria recordar les cicatrius que va deixar algú que tenia una visió simplista del món, dividit en bons i dolents, i que mai va fer la més lleu autocrítica.